dilluns, 31 d’octubre del 2016

HARRY POTTER I EL LLEGAT DE LA MORT

Tan sols dos dies he necessitat per llegir "Harry Potter i el llegat de la mort", la que és la vuitena història del món màgic creat per la J.K.Rowling. Uns quants anys després del desenllaç de la saga del famós mag, dos autors, juntament amb ella mateixa han creat una obra de teatre que explica una aventura situada dinou anys després del final. Per tant, ens trobem amb un Potter ja adult, igual que els seus amics i no tan amics (Draco Malfoy), i és clar, els seus fills són protagonistes d'una trama que embolica força tota la història coneguda fins ara.La rapidesa amb què he llegit l'obra es deu bàsicament a dos factors:
Primer, és un text teatral, per tant, consta només dels diàlegs dels personatges, i no hi ha lloc pel text literari habitual. Hi ha breus textos per situar l'acció de cada escena, però després ja és diàleg. Això provoca que es llegeixi molt ràpid.
Segon, l'interès. Encara que el desencadenant de tot el conflicte sigui poc original, retrobar-me amb aquests personatges, ha fet que les ganes de saber com es va desenvolupant la història i bàsicament, com acabarà, hagin omplert tots els minuts lliures que he trobat en aquests dos dies.
Segur que algun dia sortirà publicada la novel·la d'aquesta obra, ja que és una font clara d'ingressos, i malauradament, el negoci sovint passa per davant de la lectura. No hi cauré, perquè a mi ja m'ha semblat bé aquest format, donant-me una lectura diferent i per tant molt i molt entretinguda.
Calia fer aquest nou lliurament de les aventures màgiques. Possiblement no, però no és tampoc desencertat. Ha estat molt bé, amè, distret, emocionant... i què voleu que us digui? Si ha aconseguit el rècord de lectura ràpida, deu ser per algun motiu, no? Ja hi haurà altra gent que ho criticarà, però no seré jo. A més, perquè es critiquen aquestes noves incursions en aquest món, titllant-lo de negoci, i ningú es queixa d'altres sagues, com la mateixa James Bond?
Finalment, sense voler fer-ne spòiler, deixar constància de la importància que té el quart llibre, "Harry Potter i el calze de foc". Quan vaig veure la pel·lícula, ja vaig notar el canvi radical de la història. Fins la tercera part, es podria dir que era apte per a tots els públics. a partir de la quarta és quan es comença a tornar fosca, i deixa de ser per nens. També es nota aquest canvi en els llibres. El què passa en el Torneig dels Tres Mags doncs, és cabdal en el desenllaç final, i pren encara més importància ja que és un moment molt recurrent i importantíssim en aquesta última entrega de les aventures potternianes. 
Per cert, el títol original, "Harry Potter and the cursed child", es tradueix com "El fill maleït". un a mica estrany que no s'hagi fet una traducció literal, tot i que sigui força sinònim. No sé perquè s'ha fet així.
I encara no acabo... A qui he trobat a faltar? La Luna Lovegood, és clar! Què se'n podria haver fet dinou anys després? Hauria estat divertit retrobar-la en un nou rol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada