ALTSASU

La mini sèrie Altsasu ha arribat al seu final. Silenci. En molts moments dels quatre capítols que ha tingut, hi ha silenci. Però no a la televisió, sinó en l'ambient que rodeja el menjador. Els fets són ben coneguts. La baralla entre uns joves del poble navarrès i uns guàrdies civils de paisà que l'estat ecspanyol va decidir convertir en terrorisme, donant lloc a una més de les moltes injustícies que rodegen Espanya. La qüestió és que sembla mentida que en ple segle XXI, quan aviat farà 50 anys de la mort del dictador, encara tenen lloc abusos de poder, exemples del feixisme més dur a la nostra societat. no, la societat espanyola no té remei, Segueixen sent una gran quantitat de feixistes imperialistes que es creuen que encara viuen en l'època d'esplendor de l'Imperi Espanyol. Es creuen déus, amos del món, posseïdors de la veritat absoluta. Ser espanyol és el millor que hi ha, i la resta són escombraries, són inferiors. i així va tot. 

La sèrie, que de fe és del què volia parlar, està bé, ben rodada. Lluny queda el debat del doblatge que ja vaig comentar a l'entrada anterior. A casa l'hem vist en versió original subtitulada en català, i fora problemes. Bé, fors del tot no, perquè de tant en tant els subtítols desapareixien al cap de mig segon i et quedaves sense poder llegir el què deien. Ben interpretada, ben estructurada, però crec que s'han quedat curts. Potser haurien pogut aprofundir més en la situació al poble durant els fets posteriors a la baralla, perquè segur que Altsasu van passar coses durant tot el procés; com vivien les famílies, les diverses reaccions a tot arreu sobre el cas... i és clar, cal parlar del final tararí. S'acaba el judici i ja surten les lletres finals. Crec que podrien haver allargat una mica més. Per cert, parlant de les lletres, les explicacions finals (aquelles que expliquen la situació actual de cada un dels joves, per concloure la sèrie), bé, eren mida 6, i l'esforç per llegir-les va ser sobrehumà. No acabo d'entendre aquestes manies en fer coses diferents que van en contra de saber-se explicar.

Sigui com sigui, és una sèrie que cal veure, d'aquelles que en moments com els d'ara a Catalunya, a punt de noves eleccions, cal donar-li un cop d'ull per tenir clar qui és l'enemic. De què són capaços per sortir-se amb la seva. Fins on poden arribar per tal d'anul·lar el pensament contrari a la seva idea de la unitat d'Espanya.