Es tracta d'un àpat molt ben organitzat, com no pot ser d'una altra manera, degut al preu extremadament exorbitant que té. Déu n'hi do l'esforç del regal. Per tal que ens entenguem, per un moment vaig pensar que estaria bé fer-ho amb la família. Però un cop saps el preu, és per repensar-s'ho, la veritat. I llàstima, perquè val molt la pena, va ser una experiència molt agradable. Fins i tot per mi, habitual usuari dels menús infantils, vaig poder menjar els plats delicatessen que ens anaven servint.
Quan arribes (una carretada de cotxes que van organitzant per aparcar), tens la benvinguda amb una begudeta a escollir. De seguida, a dos quarts de nou, seus a taula per sopar. D'hora, sí, però clar, per una banda hi ha el tema d'aprofitar la llum, i per l'altra, que hi ha activitats a fer. L'espai per sopar, al peu de l'observatori, amb vistes esplèndides sobre la ciutat, immillorable. El sopar, tot i ser com he dit, d'aquells als quals no estic acostumat, va estar prou bé, acabant-m'ho tot com un homenet. Sense temps d'espera, tot preparat i organitzat.
Quan s'acaben les postres, amb els cafès, comença una xerrada d'un astrònom i divulgador, allà mateix, on explica la història de la cursa espacial dels anys 50 i 60. Molt amena i entretinguda, fàcil d'entendre i a l'abast de tothom. Per desgràcia, aquell dia la xerrada tocava en castellà. la mare del tano... maleït bilingüisme! I un cop acabada, ens parteixen en grups per visitar l'observatori. El primer grup era en català, i va haver-hi corredisses per formar-ne part. Vam tenir sort.
A més ens va tocar començar pel telescopi. Quina meravella. Dels més antics d'Europa (del 1904!) i l'únic tan antic que encara es pot visitar i donar un cop d'ull. Vam poder observar dues estrelles binàries que estan, diguem.ne, no pas aquí al costat. Sempre fascina l'explicació de que estem veient el passat. Va explicar que l'estrella més llunyana que s'ha observat amb el Hubble, rebem ara la llum de quan la terra ni existia. Bestial. Després de l'entorn, l'estona telescopi va ser el millor, i més per mi, que m'apassiona el tema. Em vaig sentir com un nen amb sabates noves, pujant l'escaleta i veient les estrelles. Per cert, a mi em sembla que justament quan a un nen se li donen sabates noves, avui en dia, no seria sinònim de superguai.
Després sortim a l'exterior de la cúpula i veiem el paisatge de nit. Meravellós. Ja només faltava l'interior de l'observatori. Passem per tres sales on ens expliquen la història de l'edifici i altres curiositats, que sent com era molt interessant, va ser la part més feixuga, quan els badall (eren passades les onze), ja feien acte de presència.
Vaig xalar perquè recordava la passió que em provoca el tema, com trobo a faltar fer el projecte de l'univers que es fa a tercer. I un punt nostàlgic quan vaig recordar també en els bons temps de l'espai, quan amb la comissió d'animació, i gràcies a un monitor que hi treballava, vam poder organitzar una visita a l'observatori, un llunyà 1994 o 95.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada