ESTRANGER A CASA TEVA

És molt significatiu que el nombre d'entrades sobre el procés independentista del país hagin quasi desaparegut d'aquest blog. El sentiment hi és, però la nostra classe política i el maleït conformisme de la població han aconseguit refredar-ho gairebé del tot. I la pandèmia encara el va enfonsar més la mobilització popular. La gent ja només es queixa a través de Twitter enlloc de sortir al carrer. "Els carrers seran sempre nostres" era un dels lemes d'aquells anys calents, i fins que no es tornin a ocupar, amb continuïtat, no només un cop l'any com passava abans que comencés tot, no farem res. 

Un altre tema seria el treball de fons que s'està fent des d'Ecspanya. Els nostres infants i adolescents estan cada vegada més espanyolitzats. Al final el senyor Wert ho aconseguirà. Estic cansat de sentir-los dir que "en castellà queda millor", "la música catalana és cutre", "pelis doblades en català no sonen bé"... i tants més comentaris de menyspreu cap a nosaltres mateixos per part de nens, nenes i joves catalanoparlants. El què no van aconseguir les porres i agressions de la policia i la guàrdia civil, ho aconseguiran amb els nostres petits.

El motiu de l'entrada és un altre, igual de preocupants. En poc més de dues setmanes he viscut en pròpia pell allò de sentir-se estranger al teu país. Primer va ser en una piscina. Potser hi havia 3000 persones, i ja us dic jo que el més estrany era sentir la nostra llengua. Tot castellanoparlants. I més recentment, en un hospital de la capital de país, tot l'equip d'infermeria, grans professionals, això sí, però totes en castellà, i ja us dic jo que almenys una era d'aquí perquè la vaig poder sentir en un altre context i era catalana.

No sé, però la cosa no pinta gens bé. De fet ja deia que n'havia depassar alguna de grossa per poder encendre la flama un altre cop, però no hi ha manera. Ni l'espionatge als nostres governants, ni la repressió continuada als manifestants de les grans protestes, res. Va haver un moment que vaig pensar que el retorn i detenció de Puigdemont seria segurament la guspira, però tal com estan les coses, tindríem tots els cecs d'ERC negant la realitat i encara aplaudint-ho i desinflant la mobilització. Només la investigació del 17A podria fer alguna cosa. No entenc com no s'està reballant aquest tema. Realment, estem apagats, però tinc l'esperança de que torni algun dia a petar. Il·lús, no?