Doncs bé, a la Champions femenina, tres quarts del mateix. El Chelsea ha eliminat el tot poderós i vanitós Lyon, de manera que a semifinals ens trobarem les angleses, amb ganes de revenja per la final de fa dos anys. Surten aquelles veus que diuen com de fantàstic hauria estat jugar semis contra les franceses i eliminar-les al Camp Nou. Mmmmmm... sí, segur... però què vols que et digui... si estan eliminades abans, doncs molt millor. Perquè la qüestió és ser campiones, i per tant, si eliminen les favorites, millor per nosaltres! No cal que anem de sobrats i dir que volem jugar contra elles per guanyar-les. Sí, evidentment. I tard o d'hora passarà. Però si fins que no arribi aquest moment, ens les treuen del davant, molt millor.
Tenim un problema de col·lapse mental amb el Lyon. Ja ho vam veure a la final de l'any passat. Érem molt més bones, però davant d'elles, tenim un trauma d'inferioritat no superat que ens fa jugar amb por. I passa el què passa. Per tant, no seria estrany pensar que podríem venir a juga la tornada amb un 3 a 0 en contra perquè ens vam empetitir al seu camp.
Així que juguem semifinals contra el Chelsea. No badem pas. Serà molt important jugar molt concentrades a Londres per portar un resultat bo pel partit de tornada. Al Camp Nou, hem de guanyar fàcilment. Iens plantarem a la final per segon any consecutiu. I la jugarem contra el guanyador de l'Arsenal-Wolfsburg. És evident que el Barça són les favorites, i que sense cap equip francès (el PSG de la Lieke també el van eliminar) el camí està força aplanat. Però cal jugar els dos-tres partits i guanyar-los. Així que som-hi !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada