Calma, que no condeixi el pànic... no és sobre res seriós! Ni m'he tornat ecspanyol ni he adoptat cap gos. Però molta gent em deu haver sentit dir més d'un cop: "Els ciclistes al velòdrom, que per això el tenen!" O també els meus comentaris en algunes de les entrades del blog on parlo de les excursionetes per Collserola, com per exemple a "Ciclista, mon amour".
Doncs les circumstàncies de la vida, que m'han dut a la frontera entre Gràcia i el Baix Guinardó més l'estació de bicing al peu de casa, m'han dut a apuntar-me a aquest servei. Sí, ja he fet uns quants viatges de l'escola cap a casa, o cap a Vallcarca, o aquest agost, cap a la plaça de la Vila. Són viatgets curts, per carrers molt controlats. No veig la necessitat de ficar-me pel mig de Travessera de Dalt o el carrer Gran de Gràcia. No sé si quan arribi el fred en faré ús, però els dies de calor, no haver de caminar carregat i estalviar temps amb la bicicleta ha estat un bon regal.
Cal dir també que, apart de viatges per carrers poc transitats, agafo les elèctriques, perquè tampoc és qüestió de cansar-se. Per això em molesta quan agafo una i no acaba d'estar ben carregada del tot. Tinc un parell de pujades que no em ve de gust fer mentre no estigui en forma (si algun dia hi arribo a estar).
Així doncs, vaig en bici. Un dels meus objectius de crítica més clàssics. En la meva defesa puc dir el següent: Vaig a poc a poc (és clar), em paro als semàfors!!! (i em miren amb cara de "què fa aquest?"), deixo passar vianants sempre i respecto els senyals... És a dir, intento fer-ho bé, no com el 95% de la resta de ciclistes del món!!! Jajajajajaja... Ara em molesta la gent que va pel carrer i passa per on no ha de passar, o sense mirar, o van pel mig del carrer enlloc de la vorera! És que la gent imbècil, és imbècil anant en bici, cotxe, camió o a peu. Potser el problema no és el mitjà de transport que s'utilitza, sinó que el món està ple d'imbècils sense respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada