ÉS LA GUERRA!

La gent que em coneix sap que la Castanyada no és la meva festa preferida. El Carnestoltes em provoca rebuig, seria la festa top-1 de les odiades. El cas de la Castanyada és diferent, és més aviat intrascendència, apatia... una festa que m'és absolutament igual. De fet, el dia festiu" és Tots Sants, i sincerament, ho respecto molt, però en termes festius, reunir-se per menjar castanyes i boniatos... com que a mi el menjar se'm refot bastant, doncs clar, trobava la festa totalment prescindible.

Però ja fa força anys que tot i no tenir cap ganes de celebrar-la, s'ha convertit en un dels focus de resistència del país al costat de les merdes foranes. El Halloween ha vingut per quedar-se, i poca cosa podem fer contra ell. La societat de consum, l'estupidesa i les famílies estan aconseguint arraconar del tot la tradició catalana. Aquest any, m'he violentat molt. Veure gent disfressada de por UNA SETMANA ABANS em va provocar nàusees. Tot el xou quan va arribar la data assenyalada em feia tenir urticària.

Siguem sincers, perquè una cosa no treu l'altra. Halloween és molt més divertit que la Castanyada. Això ho compro i no ho negarem pas. I si vols fer el burro copiant aquesta festa anglosaxona, doncs mira... què hi farem. Però la nostra tradició no es pot perdre. Per molt que no t'agradin les castanyes i els boniatos, no pots renegar de la festa, respecta-la i cuidar-la. No pots menysprear-la i eliminar-la del tot. 

Estem com sempre. Si vas a viure al Japó, Alemanya, ben lluny, has de seguir celebrant Nadal, Sant Jordi, la Diada... però oi que no farem que els japonesos, alemanys o qui sigui, deixin de fer les seves tradicions per comprar llibres i regalar roses? Potser ho fan, però les seves festes no desapareixen pas! Les famílies actuals cauen de quatre potes en el consumisme i en el sobreproteccionisme dels seus fills, convertint-los en espècimens totalment mimats i a qui no se'ls pot dir NO. Allà on celebren Halloween és la seva tradició! És el seu Carnestoltes! És el seu Sant Medir! Nosaltres ja tenim les nostres festes! Com és que som tan burros? Bé, de fet, ja ho he dit: "ai... als nens els agrada taaaant..." Sí clar, com tantes coses.

Què aconseguim? Que els nostres infants es disfressin de calaveres per Tots Sants i no han vist mai una diada castellera, un ball de gegants o un correfoc. Estan fent que els nostres infants celebrin coses estrangeres i no visquin la pròpia tradició. Un cop més "vamos a españolizar a los niños catalanes" convertit en un "vamos a hacer olvidar a los niños catalanes que son catalanes". Ells continuen la seva guerra i nosaltres mateixos ens fotem el tret al cap, no cal que ens disparin ells. No cal que ens prohibeixin la nostra cultura, ja ho fem nosaltres obviant les nostres tradicions.

Estic molt però que molt emprenyat. Veure com les famílies cauen en l'auto-odi i en el menyspreu per les nostres arrels, en nom de la "modernitat". Quin desastre. Per això, en temes com aquest i altres semblants, cal lluitar amb el ganivet entre les dents!