DETROIT

Detroit és una pel·lícula que et manté amb el cor encongit des del minut 1. Seria una d'aquelles que com ho va fer "Mississippi burning" fa molts anys, et mostra la brutalitat, el racisme, la injustícia que hi havia als USA no fa massa anys vers els afroamericans.
Explica el cas verídic dels disturbis que hi va haver a la ciutat de Detroit a finals dels anys 60 entre la policia i els barris on vivien o malvivien la majoria de la població negra. Van ser dies d'enfronatments, saquejos, i com explica el film, morts. La veritat és que posa els pèls de punta veure fins on arriba l'odi de molta gent. Això sí que és supremacia racial. En moments determinats aguantes la respiració perquè vols creure que no pot acabar malament, que al final no passarà el què aquells animals van fer. Però sí, passa.
Així que com a pel·lícula, molt bé perquè realment t'atrapa i et fa viure allò que veus, encara que no t'agradi. Aquest tipus de llargmetratges són importants que se segueixin fent, que se segueixin veient, perquè no es pot oblidar. Per molt que passin els anys, hem de veure d'on venim i procurar no cometre els mateixos errors.
I permeteu-me que faci un apunt final. Salvant les diferències, guardant les distàncies i amb tot el respecte pels fets viscuts a Detroit; tenint molt clar que no es poden comparar les coses perquè qui les viu ho fa amb tota la força de l'emoció del moment; sense voler comparar-ho perquè senzillament no és no. Però en veritat us dic que quan veia els cops de la policia i aquell odi, no podia evitar recordar l'1 d'octubre. És així. Ho recordava. I si algú vol diluir-ho dient que no compari perquè aquí no hi va haver morts, cal respondre que sort en vam tenir. Que no hi va haver perquè ningú dels agredits en cap moment es va tornar. I perquè només va ser un dia. Que mai ho haguem de tornar a viure.