SPIDERMAN HOMECOMING

Quan la van estrenar no li vaig fer ni cas. quan va arribar a les plataformes televisives tampoc. Havia llegit que era un entreteniment massa "fofu", i que la conversió d'Spiderman en un adolescent d'institut enlloc d'un jove universitari feia burla del personatge. Potser no ho vaig llegir així, però és el que entenia.
Com són les coses, quan es presenta la possibilitat de veure-la gratis, doncs mira, ho vaig fer. I passa allò que passa de vegades, que quan tens alguna idea súper negativa d'algun fet, després quan la veus no et sembla tan horrorosa. I una mica és això. Me la imaginava tan dolenta i poc encertada, que vaig torbar un divertimento distret. No, no em va semblar tan horrorosa, però sí que hi ha un parell de coses a dir:
- En Peter Parker sempre ha estat un jove amb una vida real de mala sort, a l'estil d'en Clark Kent, que fa que la seva conversió en superheroi sigui més destacada. Dels tres Spidermans que han arribat darrerament a la gran pantalla, per mi el millor sempre serà el primer, el d'en Tobey Maguire. Com a personatge i com a pel·lícules. Però aquesta vegada, per tal justament de diferenciar-lo d'aquest, la Marvel ens presenta un Peter Parker que està a l'ESO!!! Molt jovenet, amb poca personalitat, sense ser aquell fotògraf de tota la vida... Això a mi no m'ha convençut. No m'ha fet el pes.
- Aquesta sèrie de pel·lícules de superherois que està fent la Marvel, amb l'Iron Man, Thor, Capità Amèrica, Hulk... i que també els ajunta als Vengadors... És evident que és una estratègia ben pensada, on les històries individuals de cada personatge estan relacionades (més d'un cop apareixen en algun moment dos súpers en una peli), i això té certa gràcia. I quan surten tots als Vengadors, tres quarts del mateix. A la segona d'aquest grup, apareix al final aquest Spiderman, presentant-lo a l'audiència, de manera que al cap d'uns mesos estrenen la seva pel·lícula. Màrqueting ben pensat, però amb un equip de guionistes que han de tenir un cervell molt organitzat per anar entrelligant totes les trames. Això fa que gairebé sigui obligació veure totes les pel·lícules (quantes en deuen haver ara mateix... potser una vintena), i això potser també embafa una mica. O com a mínim, provoca que no les vegi fins que siguin gratis, perquè si no, seria la ruïna! Però ho acaben aconseguint... i és que tontos no són, aquests de la Marvel... I menys ara que els ha comprat la Disney...