NO ÉS POR

És curiós, o potser més aviat misteriós, constatar que en cinc mesos (cinc!) tan sols he fet un parell d'entrades comentant la situació política del país. Com pot ser, que si Catalunya és el tema líder del bloc, només en parli dues vegades tenint en compte tot el què està passant?

D'aquí el títol: "No és por". Es podria pensar que davant de les acusacions i conflictes que hi ha hagut en algunes escoles sobre les opinions dels mestres, hagi optat per la prudència. Seria força inútil, ja que un cop a la xarxa, ja s'ha de mostrat que no busquen les últimes piulades, sinó que van directes a l'hemeroteca... En el meu cas, no és això. He parlat d'indignació i de dignitat, de justícia i d'injustícia, de llibertat, de cansament... Potser el què em passa és que ja no tinc paraules per descriure el dia a dia del país. Són tantes coses... Per on tirem? Per la ràbia que segueixen produint les imatges de l'1 d'octubre, ara que n'han sortit algunes d'inèdites? De la indignació de veure com els unionistes campen pels nostres carrers insultant-nos, agredint-nos sense que els passi absolutament res, mentre que qualsevol aixecada de veu nostra és enviada als jutjats? Parlem de la incomprensió de la vida política? De com s'ha estat intentant muntar un govern que al final, sigui qui sigui no els agradarà i ens seguiran fent la vida impossible? De la tristesa de veure com els presos i exiliats continuen privats de la seva llibertat mentre que als peperos corruptes se'ls deixa en llibertat o segueixen campant al seu aire? De la situació a les escoles? Del què ha passat a l'Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca?

És que n'hi ha tantes de coses, que realment ja no saps què dir davant de tanta infàmia. Però l'esperit combatiu hi és. Seguirem lluitant com sempre, fins el final.