Explica el primer any d'escola (cinquè) de l'Auggie, un nen que des del seu naixement va tenir molts problemes i ha patit 27 operacions que al final l'han deixat amb una cara molt assenyalada. El neguit del nen, el patiment dels pares, la lluita per trobar el seu lloc de la germana gran, la reacció dels nens i nenes de l'escola... tot és mostrat amb molta delicadesa. Potser massa, ja que el final pot semblar una mica ensucrat quan penses i saps que a la vida real, poques vegades acaben tan exemplarment aquests casos.
Doncs sí, és una meravella perquè cada seqüència té molt a dir per sí sola, et transporta a viure el mateix que els personatges que surten, t'ho fan sentir a la teva pell. És inevitable emocionar-se més d'una vegada.
També és una sorpresa per com tracta el tema de l'assetjament de manera senzilla però directa, i com, allunyant-se del què podria ser un "pobret...", et mostra també la vessant més fosca com és la de la protecció de la mare, i sobretot, les sensacions que viu la germana gran, en un paper que no és gens fàcil (com si no, diu en un moment donat, que és filla única).
I preguntar-se... mare de déu quantes preguntes et venen al cap i quantes preguntes et surten fer, quan veus les enormes possibilitats educatives de la pel·lícula. Genial si tothom es llegís el llibre, però a males, podem fer veure la peli als nois i noies de l'escola i muntar debats i més debats sobre tot el què hi té lloc: des de les nostres possibles reaccions, fins a la valoració de l'actitud de la mare del nen assetjador (un dels moments més importants de la pel·lícula).
En definitiva, genial, esplèndida i meravellosa. Per veure-la moltes vegades i poder trobar la manera d'aconseguir un món millor amb l'ajuda d'aquestes imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada