JA HI TORNEM A SER

Després d'unes quantes temporades (o tongades de mitges temporades) en què veia The walking dead més per inèrcia que per una altra cosa, va arribar la segona part de la novena, on vam tenir un gir sobtat de les trames que van fer revifar la sèrie i l'interès per la trama.
Ara, després d'acabar-se la primera part de la desena temporada, he de dir que ja hi tornem a ser. han estat 8 episodis en què ha passat... res. A veure, sí que han passat algunes cosetes, però no han aportat res de res a la història ni a les meves sensacions en veure-ho. A nivell petit, hi ha hagut cosetes simples (menys pels que o han patit, és clar): la mort d'un dels personatges secundaris que ara portava unes quantes temporades; l'últim dia marxa un dels personatges principals (es veu que fa descans, com han fet d'altres); la fugida d'en Negan... però el més interessant es podria haver ajuntat en un sol capítol i llestos... Però no, han estat vuit episodis on realment el ritme lent ha estat la tònica, i que tenen sort de la tossuderia i la poca intel·ligència dels espectadors com jo, que la van seguint encara que ara vagin dient que ha estat un rotllo. Veurem si tot plegat ha estat com una llarga introducció a una nova segona temporada que serà interessant i que ens mantindrà amb interès com havia fet aquesta mateixa sèrie als seus inicis o han aconseguit altres sèries de les quals ja n'he parlat força en aquest blog.