CATS

No ho he pogut evitar. Era impossible que no acabés passant. Encara que totes les crítiques siguin negatives, que totes les opinions parlessin de ridícul i fracàs, que no senti ningú dient res bo de la pel·lícula. L'havia de veure en el moment que en tingués l'ocasió. I aquesta era avui, dia en què les "classes" del curs escolar acabaven. No era cinema, fet més habitual en temps normals, però sí en un sofà.
Cats, un dels musicals més famosos del món, rècords de taquilla inclosos, obra mestra d'Andrew Lloyd-Webber, la van convertir en peça del setè art l'any passat, i com deia, ningú la deixa ben parada. Li diuen de tot. Per això, possiblement, amb unes expectatives baixíssimes, doncs tampoc m'ha semblat tan malament. A veure, primera i gran consideració: Cats és una peça teatral, està fet i concebuda per ser representada en un escenari. La força de les cançons, coreografies, escenografia, moviments, etc, són per desenvolupar-se en un teatre. Per cert, gairebé ningú sap que un febrer vaig passar un cap de setmana a Madrid, sí, sí, Madrit!! per tal de veure-la en un teatre (en castellà, què hi farem, no es pot tenir tot...)
Bé, feta la primera i gran consideració, ja queda clar, que evidentment, no queda massa bé feta pel·lícula, ja que perd no tota la força, però sí un bon 90%. L'escenografia, imita la teatral, i llavors li dona un aire irreal, però crec sincerament que està fet expressament. Han volgut representar la mida real dels objectes i els espais, però com veus persones vestides de gats, queda com estrany. És evident que tot plegat li dona una imatge com surrealista. Els actors i actrius canten bé. Potser la inclusió d'estrelles (Judi Dench i Ian McKellen) està fet més per atraure públic que no pas per la qualitat musical dels dos ran actors. Això ha sortit bé en altres muntatges, però en aquest queda impostat, sobretot ella fent de Deuteronomy.

Ara bé, la música és potent, i hi ha cançons que estan molt ben realitzades, com la del propi Deuteronomy, la de la parella de Mungojerrie i Rumpleteezer, Mr. Mistopheles, Shimbleshanks, Macavity... Aquestes tenen molta força, o bé pel ritme, la imatge o l'emoció. Altres, han perdut. Durant l'estona de veure la peli, hi havia altibaixos. He començat a baix, però després la cosa ha millorat molt, i a partir d'un moment, anàvem pujant i baixant depenent de la cançó. Total, que jo no la desterraria del món, però evidentment, està a anys llum del musical.