LITTLE WOMEN

Little women, Donetes o Mujercitas. Tres maneres d'anomenar un dels llibres més clàssics de la literatura nord-americana, que va escriure Louise May Alcott a la dècada dels 60... del segle XIX!!! Les ments tancades creuen que és una novel·la o pel·lícula cursi, guiant-se pel títols i les imatges de noies jovenetes juntes i rient. res més lluny de la realitat. justament, un dels fils conductors de la història és la rebel·lió d'una de les noies, la Jo March, que renega de les expectatives que s'esperen de les dones a la societat, refusa el matrimoni, etc. No he llegit la novel·la original. El meu contacte amb aquesta història és a través del còmic, ja que era una de les històries de la col·lecció "Grandes novelas ilustradas" que em van acompanyar en la meva joventut i tantes idees per obres de teatre m'han donat, acostant-me a moltes novel·les i autors de manera més lúdica.
L'any passat es va estrenar una nova versió cinematogràfica, de la mà de la Greta Gerwig. És només la seva segona pel·lícula. La primera, Lady Bird, que ja en vam parlar i lloar en el seu moment. I amb només aquestes dues, tres nominacions als Oscars. alguna cosa hi haurà d'especial, doncs... Bona part de la culpa, se l'emporta la protagonista, la Saiorse Ronan (també Lady Bird) i que amb només 26 anys, ha estat 4 vegades nominada als Oscars. Increïble, però realment és una actriu que omple la pantalla i que està creixent molt. Esperem que faci bones eleccions, que tingui sort i ningú l'espatlli.
Ara sí, la peli. Doncs a veure, coneixent la trama i tot plegat, sense arribar a il·luminar com l'anterior pel·lícula de la directora, però realment, està molt ben feta. Combina els flashbacks bé, però en algun moment una mica massa acceleradament. Tot i això, vas seguint bé, i realment, està molt ben interpretada, no només per la principal, sinó per la resta d'actrius. Un genial treball de càsting ben fet, doncs, moltes vegades és clau pel destí d'una peli. Doncs sense tenir les sorpreses, ja que la història és coneguda, la vius bé, ben dissenyada, amb gràcia, amb distracció, i es nota el caràcter feminista de la cinta, en els temps que corren ara.
Per ara ja he vist 3 de les "teòricament" millors pelis de l'any: Paràsits, Joker i Little women, i la veritat és que no veig cap molt millor que les altres. Totes tenen factors bons i gairebé cap dolent, però per mi no destaca cap molt per sobre de les altres. Next stop, 1917.