dimecres, 18 de març del 2020

JOKER

La segona pel·lícula confinada ha estat una de les més famoses de l'any passat. Joker explica la caiguda als inferns d'un dels personatges icònics del món de Batman. No és una pel·lícula de superherois, tot i que molta gent així s'ho pensava i duia els seus fills a veure-la... colla d'ignorants... És una peli fosca, molt fosca, paranoica, i que aconsegueix clarament el seu objectiu, que és el de ficar-te dins del cap del protagonista per tal de viure amb ell la depressió i bogeria que al final el porta a cometre els crims i convertir-se en un dels malfactors més famosos de la història del còmic.
Com no podia ser d'una altra manera, la interpretació que fa en Joaquin Phoenix és de les memorables, d'aquelles que semblen fetes per guanyar l'Òscar (que per cert, així ho va fer, i va ser un dels meus encerts de la porra). La bogeria dins la qual et fa entrar el film, tot i estar molt ben aconseguit, a mi personalment tampoc me la fa arribar al nivell de brillantor que sí li han vist moltes altres persones. Reconec, però, que el meu interès i satisfacció va anar creixent a mesura que avançaven els minuts. Al principi, la meva sensació era de: "Quina paranoia", però al cap de vint o trenta minuts, tot es va situant i comença a tenir un sentit més clar, i que aconsegueix transportar-te a aquella realitat que t'estan oferint. Els deu últims minuts, tot i ser cabdals, tampoc m'acaben de convèncer del tot. Així que la peli em deixa amb sensacions diferents.
El punt més fort per mi és com juga amb la moralitat. És a dir, tot es comença a torçar quan el futur Joker es carrega a tres homes que estaven primer molestant una noia i després es fiquen amb ell. Per tant, tenim tres imbècils que a més els presenten com uns pijos acosadors, que són morts per una persona que de cara a la gent del poble, el converteixen en una mena de justicier i defensor dels marginats. Bona jugada. Amb qui t'alies tu? Amb l'assassí, encara que per dins pensis que aquells tres s'ho mereixien? O en contra seva, defensant aquells energúmens? Clar, la qüestió és que la mosrt no és mai el remei de res, però amb la justícia que hi ha al món, aquestes persones haurien de ser ben castigades des de petits fins a grans, no? Després la situació es va complicant, perquè de fet, el protagonista té un trastorn, però clar, no deixa també de ser una crítica a la societat, no? Com ajuda el govern a persones amb discapacitats psíquiques tipus paranoide? Per tant, no és tema fàcil de resoldre tots els problemes que planteja la pel·lícula, que et pot agradar més o menys, però que és alguna cosa més que una peli de bons i dolents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada