FIRST MAN

Poc temps després de La la land, el seu mateix director Damien Chazelle reuneix el seu equip,
juntament amb l'actor del musical Ryan Gosling per recrear les vivències de Neil Amstrong, un dels noms més famosos de la història, el primer home que va trepitjar la lluna.
La pel·lícula vol explicar com va arribar a ser Amstrong l'escollit per fer aquest viatge, i parteix de la mort prematura de la seva filla. Aquest fet el porta a apuntar-se a la NASA, i juntament amb altres aspirants, astronautes i científics, van elaborant el seu pla. Primer la feina amb el projecte Gemini i després amb els Apolo.
No es tracta de la típica peli americana per penjar-se medalles ni fer-ne exaltació patriòtica. Tampoc és la seva intenció fer exhibir el ventall d'efectes especials que normalment acompanyen aquestes pel·lícules. Més aviat es centra molt en els sacrificis que havien de dur a terme, sense centrar-se però, en cap d'especial.
Per exemple, el rebuig que provocava sins la societat nord-americana el fet de gastar-se diners en la carrera espacial, tenint en compte les desigualtats del país. Aquest tema va sortint, però no aprofundeix, no entra en conflicte. També és veritat que un cop s'aconsegueix la gesta, tothom oblida les crítiques i surt a celebrar-ho.
Un altre exemple el trobem amb tot el munt de fracassos que van tenir, alguns d'ells amb pèrdues humanes. Van morir un bon grapat de persones en accidents en algunes de les proves. També sur aquest tema (de fet, moren dos dels seus companys i amics), però també seria un tema important per la desesperació que pot provocar o fins i tot la lluita interna.
I potser un dels temes més importants és el de la dona d'Amstrong, i per generalització, les dones i fills de tots aquests astronautes que es jugaven la vida en una aventura que no sabien si sortiria o no. La fortalesa mental de la dona, sabent que cada dia que marxava a treballar podia haver un accident, o quan ja és oficialment l'astronauta que marxarà a fer un viatge que ningú havia fet i en el què les possibilitats de morir superaven les d'èxit. crec que les emocions d'aquestes dones passen desapercebudes al costat de les gestes dels seus marits, i renoi, elles sí que eren heroïnes també, per aguantar tot el què van aguantar, i suportant un paper secundari totalment injust.
Així doncs, ens trobem amb una pel·lícula que en general està força bé, perquè et presenta aquests temes i molts altres enmig del què va ser una de les fites més importants de la història de la humanitat.