Els embolics d'aquests joves del futur en aquesta macro-torre de Nova York han continuat d'ençà la mort d'una d'elles en el primer llibre. La manera com es trenquen les relacions i es tornen a forjar en aquesta darrera part han estat el motor que han dut al desenllaç final, que val a dir, no ha decebut gens.
Un dels dilemes que personalment em plantejava sobre el meu criteri és com una novel·la juvenil aconseguia arribar al meu podi personal. De debò val tant la pena o és que el meu criteri és absolutament descafeïnat i poc rigorós? Crec que tampoc tinc tant mal gust, la veritat... Sí que tinc un gust particular, però no és de pa sucat amb oli.
M'ha agradat molt com aconsegueix barrejar les novetats tecnològiques del futur de manera que siguin complementàries a tot el què passa, sense perdre el nord davant d'elles, normalitzant-les molt. Xoquen aquests invents moderns amb la situació social, que en tots aquests anys no ha canviat gens. Els rics són cada cop més rics i els pobres més pobres. I els rics encara són més banals i superficial que mai. Però llavors, enmig de tots ells, apareixen els personatges de la novel·la, en especial l'Avery, la Leda, la Rylin i el Watt, amb especial atenció en l'Avery.
Imagineu-vos la típica nena pija i rica rossa, de cabells llargs i tonteta. Aquesta seria la imatge de l'Avery Fuller, la noia que viu a la planta mil, la més alta de la torre. Una noia dissenyada genèticament pels seus pares per ser perfecta en tots els aspectes. Creada per ser perfecta. Les expectatives i l'atenció que recauen en ella són molt grans i al final desencadenen molt la trama. Sembla el què hem dit, però al llarg de les pàgines se'ns mostra una noia desenganyada amb la seva vida, que no li agrada ser com els altres volen, cansada de que tothom la miri i que esperin d'ella coses que l'importen poc més de tres pepinos. La dualitat que paeix aquest personatge és molt important per tot el què ens mostra, combinada amb els altres que apareixen. La Leda, sempre martiritzada pel seu passat, però que ens acaba sent simpàtica i propera. La Rylin i el Watt, els que viuen abaix de la torre i es veuen ficats en els merders dels "altejats", que no perden la seva essència.
Independentment de què més em llegiré aquest any, segur que aquests dos llibres es trobaran al top-five!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada