CONFINATS I

A punt d'acabar el quart dia de confinament. Qui ho hauria dit fa dues setmanes que ara ens veuríem en aquesta situació. Bé, la gent del poble és normal que visqués en la ignorància, però voldria creure que, per una banda, les autoritats sanitàries ja s'ho veiessin venir. Clar que si ells ho veien, segur que ho van dir als governants, i llavors... com és que ho han estat fent tan malament?
Massa preguntes que tenen respostes que farien caure les vergonyes a més d'un i enrabiar a molts més. Sigui com sigui, aquí estem ben tancats a casa, fent una mica de tot. Bàsicament, fent feina de l'escola, jugant o fent coses amb la família i descansant escarxofat al sofà, llegint o mirant la tv. El poc que portem aquests dies ens ha ensenyat ja dues coses: una, que això se'ns farà moooolt llarg, i que caldrà fer ús de la imaginació per tirar endavant; la segona, que la mare que va parir a tota la gent que podent-se quedar a casa, no ho fa. Així aconseguiran que aquests quinze dies es converteixin en un mes. Quins nassos que tenen. Cert que hi ha que no tenen més remei, però aquí els governs tenen molta responsabilitat, però ja hem vist que aquest deure es veu diferent segons si és el govern català o l'espanyol. La veritat és que veure metros plens, omple de ràbia. Sot que hi ha empreses que ham decidit ser persones i han tancat les portes.
Les primeres feines per als alumnes han sortit avi cap als correus dels seus pares. Esperem que amb l'excusa del confinament, no es caigui en fer tot el què no fem normalment a l'escola, que és omplir d'exercicis i més exercicis. Per una banda seria d'agrair per poder tenir els nens i nenes amb tasques a fer, però clar, seria també tirar-nos pedres a la nostra teulada. Serà complicat trobar el terme mig.
I així passem els dies, amb manualitats, lectura, tele, jocs de taula, deures, sudokus i joc electrònic. una mica de tot per poder passar les hores el millor que es pot. Encara no hem arribat a la fase d'ordenar i fer endreça. Això ja arribarà. No serà per temps...