CONFINATS IV

Ja portem quinze dies. Dues setmanes senceres tancats a casa, com una gran majoria, però
malauradament per culpa d'ineptes desgraciats del Gobierno, no tan tancats com hauria de ser. I per culpa de fer les coses malament, ni quinze dies, ni un mes... això ja va de cap als dos mesos. I la veritat és preocupant imaginar-se quina serà la situació després de tot aquest temps, ja que ara ja comencen a haver-hi cosetes: gent que s'enfada, malentesos, gent que es mor i que coneixes o mig-coneixes, malentesos, augment de la por, malentesos... ufff...
La veritat és que la gestió de la pandèmia és gairebé criminal, digna d'entrar a la història dels despropòsits Però clar, què es pot esperar dels polítics que volien fer allò que volien fer el 17A, o van fer l'1O, o l'octubre passat? Ara ja han aconseguit que Hi hagi més morts a tot Espanya i no només a Madrid. Indignant. I davant l'exemple d'altres països, i recomanacions de l'OMS, ells segueixen capficats en lo seu. Quins inútils! Una de dos, o són imbècils o ho fan expressament. I per molt bé o malament que et caiguin, imbècils no són. Per tant, només queda una resposta.
Aquests dies twitter és un dilema. Per una banda, et posa nerviós, et sulfura )sobretot quan veus gent d'aquí defensant allò indefensable, Però també és un lloc on veus coses precioses o llegeixes articles súper interessants. Vaig estar a punt de deixar-lo, però et perds moltes coses...
Almenys, hem sortit al terrat de l'edifici un parell de dies, a cremar calories amb una piloteta, com n'era de necessari... però cada vegada les parets se't van acostant més i més...
Per altra banda, ja m'ha tocat de prop la primera mort d'una persona coneguda. Quina ràbia, per olt que estigués malalta, no hi ha dret que una merda coma questa se l'emporti, quan fa quinze dies cantàvem junts, l'un al costat de l'altre en un concert a Santa Maria del Pi.
L'altre dia vaig anar a un Bonpreu. Força gent. Hi havia un vigilant que regulava les entrades i que no deixava entrar ningú sense guants. Sí, sí, hi ha gent que va sense guants encara per aquests mons. S'ha de ser pallús. Jo no soc un exemple de prevenció, però hi ha coses i coses... Em va sobtar veure segons quines prestatgeries buides (carn i pollastre envasat i ... ampolles de vi!!)
Aquí a Roquetes l'altre dia algun d'aquests catòlics extremistes se'l sentia cantar "Líbranos, señor, líbranos Señor... por Madrid y por Valencia..." Aquí ja no vaig aguantar més. Què Madrid ni què nassos! Soc més de l'estil Clara Ponsatí. Davant la inoperància del Gobierno, va piular, "De Madrid al cielo" i se li van tirar a sobre. Quina pell més fina. No era cap desig de mort per ningú, sinó una crítica!!! Si no fos així, hauria dit "De Madrid al infierno", no?
Doncs res, seguim!