CONFINATS II

Avui complirem la primera setmana tancats a casa (alguns de nosaltres). Dijous de la setmana passada ens assabentàvem que quan sortíssim de l'escola a les 17h, l'endemà ja no tornaríem i començaria així una de les etapes de la nostra vida més plena d'incertesa, de por i de tantes i tantes emocions diferents combinades en una mateixa ment.

Segurament el pitjor de tot plegat, apart evidentment de la malaltia i els seus malalts i víctimes, és el saber del cert que en tenim per, com a mínim, tres setmanes més. Ja es comença a fer oficial que en dues setmanes no n'hi haurà prou, I més, tenint en compte que només quedarà una setmana per les vacances de Setmana Santa. Ara mateix signaria per tornar després de Pasqua.

Però clar, ja se sap que això depèn malauradament d'una colla d'ineptes anomenats "Gobierno de España", que l'únic que sap dir per lluitar contra la malaltia és que "Unidos venceremos". Units a què? A  ells? A la seva imbecilitat? El què cal és ajudar els malalts, als metges, metgesses, infermers i infermeres, ala gent vulnerable i deixar-se de merdes. Però l'únic que han fet és desplegar els seus soldats amb les seves metralletes, per tal que ens sentim segurs. Però a veure, que el virus el poden disparar? Ah, és clar, és que són una colla de bandits que roben mascaretes i material que ha d'anar a Catalunya per quedar-s'ho ells, allà a Madrid, que és on tenen més infectats degut a la seva ineptitud manifesta.

Alguns s'exclamen que utilitzin una emergència sanitària per ignorar Catalunya i fer-li mal. Però a veure, que s'han oblidat del 17 d'agost? De l'1 d'octubre? Si van ser capaços d'allò, a veure si no ens tocaran ara els nassos, no?

Per altra banda, avui llegia una entrevista que deia que així com la Guerra Civil va ser el tràiler de la Segona Guerra Mundial, la crisi del coronavirus és una prova de coses pitjors. I per què ho dic ara aquí? Doncs perquè justament aquesta idea la vaig comentar l'altre dia en petit comitè, i m'ha fet poca gràcia veure que no soc l'únic que ho pensa. Sí, teories de la conspiració de pandereta, però ja ho veurem, no? Si no és veritat, molt millor, no? Però com ho sigui, o encara que enlloc d'això, si algun dia passa alguna cosa més letal i greu, veient com s'ha gestionat, estem ben llestos, no? Mare de Déu... i això en només una setmana, que se'ns passarà pel cap d'aquí quinze dies?