I finalment el coronavirus va arribar a Catalunya, com abans havia arribat a altres llocs d'Europa i vèiem com la vida d'aquells països canviava d'un dia per l'altre. La veritat és que quan dimarts ens aixecàvem sabent que es plantejaven qualsevol escenari, de seguida es posava en marxa una porra no futbolística: Quan tancaran les escoles? Molta gent deia que seria dilluns. A més, diumenge hi havia la jornada de portes obertes! Però diguem-ne un sisè sentit, diguem-ne xurro, jo creia que no arribaríem a divendres. El tema estava avançant molt ràpidament, i cada dia, o més ben dit, cada dotze hores hi havia novetats. Quan es va confinar Igualada i altres poblacions de l'Anoia, jo em vaig refermar amb l'aposta. I finalment, així va ser, divendres es tancaven totes les escoles de Catalunya. I ja es veia que els governants escoltaven als metges del país, per preveure que les mesures cada vegada serien més dràstiques, fins que van xocar amb la realitat: la, un cop més, ineficàcia i imbecilitat habitual espanyola. Què en sabran els experts, no? Quin desastre!
És evident que tots hem pecat d'anar de llestos amb aquest tema, jo el primer. Al principi en feia bromes i no veia el perill real. Fins i tot vaig creure que hi havia una conspiració anticatalana per fer anul·lar el Mobile World Congress. Almenys ara no es deuen sentir tan lluços per haver-ho suprimit, en veure l'abast tan gran que té aquesta pandèmia. M'he hagut de menjar les meves paraules amb patates. En aquell temps vaig estar temptat de fer una entrada al blog sobre el tema. Al final no la vaig fer. ara hauia quedat com l'exemple de ficada de pota.
Ara la realitat és una altra. Ja fa uns dies que veia que la cosa anava de debò i que això portaria greus conseqüències. I ja les tenim aquí. Sembla que estarem quinze dies tancats sense escola. Veurem quines opcions de vida se'ns presenten, però sembla que la cosa no pinta gens bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada