Independentment de com es van omplint aquestes hores, hi ha el tema educatiu, el cole. Sembla que les previsions són pessimistes, i tornar després de Setmana Santa comença a ser massa optimista. Podríem parlar de perdre l'abril, i fins i tot en alguns àmbits ja es para de perdre tot el curs. Realment, el tema és molt bèstia si es complissin aquestes premisses. La qüestió és que els nens i nenes, sense aquests dies d'escola, què han de fer? El debat sobre les feines que s'han de fer és un dels temes més polèmics d'aquests dies. Des dels "no han de fer res de res" fins als "deures diaris amb feedback continu amb els mestres", passant pels neohippies de deures creatius "cuina a casa, escombra, fes-te el llit i pinta una mandala).
Com sempre, el terme mig és el millor. Però aquesta vegada té un obstacle extremadament important que no es pot obviar. Tota aquesta feina, arribaria als nens i nenes telemàticament. Però la bretxa digital existeix, i tenim famílies que no poden accedir a internet, per qüestions diverses (no tenen ordinador, en tenen només un però és de l'adult i no el deixa, esta en algun lloc sense cobertura...) Si a aquest fet sumem que els nois i noies estan amb la família, no es pot passar la responsabilitat d'aquestes tasques als pares i mares, que potser tenen els seus propis problemes (cal recordar que no estem de vacances, sinó en confinament sanitari, i potser hi ha familiars malalts. o que han de sortir a treballar i això provoca patiment, etc.)
Llavors, clar, aquí està el tema: què cal fer? Tan important és que els nens i nenes segueixin treballant aquests dies? Afegeixo un darrer factor: l'edat (o el curs). Evidentment, no és el mateix primer, segon de primària, que no pas sisè, que és el meu cas. Quan tronem a l'escola, estaran a punt d'entrar a l'ESO,una etapa que demana un nivell d'autonomia força gran, i que potser alguns nanos no han assolit del tot, i per tant, el desgavell actual no els ajuda gens. I ja no parlem, si es torna al juny o si no es torna.
Per tant, des del meu punt de vista, els meus alumnes haurien de fer alguna feina més de la que han tingut fins ara, però pel seu bé, no pas per omplir hores ni passar l'estona. Una feina que se la puguin gestionar de manera autònoma, és a dir, que no necessitin la intervenció del pare o la mare, i que pugui ser controlada i supervisada contínuament pel mestre. El problema doncs, torna a ser, com fer arribar aquesta proposta a totes les famílies, i evidentment, sempre des de la voluntarietat i la no-avaluació. Difícil, o potser no difícil, però sí complicat.
Per cert, una cosa positiva sí que hi haurà (espero), no es faran les competències bàsiques!! O almenys 'ho imagino... perquè si tornem a l'escola, amb la feinada que hi haurà, espero que no ens facin perdre el tems amb xorrades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada