INFILTRATS AL KKK

Òscar al millor guió adaptat del 2019, aquesta pel·lícula d'Spike Lee explica la història real del primer policia negre de Colorado, que els tenia molt ben posats i va aconseguir infiltrar-se en el merdós KuKuxKlan. Després d'un primer contacte telefònic, per motius obvis, els contactes físics els feia el seu company, apropiant-se del seu nom. Però fins i tot va aconseguir fer-se amic d'un dels seus líders, i paradoxalment, en una visita seva a Colorado, li va haver de fer de guardaespatlles.
Aquesta història que sembla inventada, va passar en realitat. El director hi afegeix algunes variacions, però bàsicament això és el què passa.
Com gairebé aconsegueix sempre, de manera molt natural i gairebé còmica, ens ofereix un retrat de la societat racista dels USA, amb el klan com a màxim exponent vomitiu. Com em passa sempre, aquest tema em posa especialment nerviós, com tots els que mostren les injustícies i crueltats de les que són capaces les persones. En el cas del racisme, tinc molt presents Mississippi burning i Cry freedom. Són dues pel·lícules que en la meva joventut em van ajudar a obrir els ulls a l'absurditat de la raça humana. EN el cas de la pel·lícula de l'Spike Lee, és interessant com s'ho va fer aquest jove policia per posar en ridícul els membres del KKK de la seva ciutat, en un moment en què ser policia, per la gent de raça negra era sinònim de racistes. Ha estat una bona peli per veure aquests dies, una bona troballa que em reafirma en les meves idees.
Crec que el millor de la pel·lícula però, o el què li posa el punt d'excel·lència és el final. Sense fer spòiler, es pot explicar. En un moment del film, expliquen com aquest cap del klan vol arribar al poder polític, i qui sap, potser a president dels USA. El policia ho posa en dubte, però li fan veure com infiltrant-se en política i enganyant, es pot arribar als llocs més poderosos i des d'allà blanquejar el racisme. Llavors, quan s'acaba la pel·lícula, apareixen escenes reals dels disturbis de Charlottesville de l'any 2017, quan una nazis van provocar aldarulls, arribant a assassinar a una noia que es manifestava en contra, i patapam, apareix el Donald Trump fent aquelles declaracions dient que hi havia violents als dos bàndols. Quin gran símil entre aquell diàleg de la peli i la realitat del boig que tenen els USA de president. I és important adonar-nos que, tot i que les elis de racisme ens porten sempre a les dècades dels 50, 60 i 70, aquestes imatges ens recorden que encara hi són, encara existeix i està fent mal allà on es propaguen aquestes idees. Per això, davant d'expressions o ofenses racistes, cal dir STOP, i aplicar les mesures necessàries per tal que aquests nazis desapareguin del món. Ells sí.