LA PLANTA MIL

A falta de 50 entrades per arribar a la número mil, parlem del primer llibre de la Katharine MCGee,
una noia de  poc més de 30 anys, La planta mil.
Quan el tenia a les mans cada vegada que passejava per una llibreria, i llegia la sinopsi, alguna cosa em deia dins meu que era interessant. I així, l'anava agafant però el tornava a la prestatgeria. Segurament, el fet que estigués a la secció juvenil, amb totes les sagues de Crepuscle, Jocs de la fam i companyia, eren el fre (juntament amb el fet que és una trilogia) que m'impedien acabar de fer la compra. Però finalment, vaig passar per caixa i me'n vaig fer amb un exemplar.
No tinc cap dubte que quan faci el resum literari de l'any, estarà en el podi. I amb això ja està tot dit, encara que no vaig començar massa bé. Els primers capítols (tampoc massa, els cinc primers, a més no són gens llargs) no m'acabaven de convèncer. I el fet que estigués escrit com sembla que s'ha posat de moda (cada capítol té el títol i és la visió d'un dels personatges) em van fer pensar en què seria una versió cutre d'aquest tipus de novel·les. Però és que, renoi, com m'ha enganxat!!
La trama està molt ben aconseguida. Els personatges molt clars, molt diferents i molt iguals a la vegada, que estan lluny entre ells, acaben connectant tots. Totes les pàgines estan escrites de manera que totes et porten al moment final, que a més ja saps quin és des del principi. M'explico. Any 2100 i escatx, a New York hi ha una torre de 1.000 pisos, una bèstia, on la gent que hi viu, són tants, que formen com una ciutat. Als pisos més baixos els pobres, i als pisos més alts, els rics. Des del primer moment saps que una noia cau des de dalt de tot. I vas llegint les històries, com es van entrellaçant fins arribar a saber què passa al final. I he de dir, que t'enganxa molt.
Sí, és una novel·la juvenil, els protagonistes són joves molt joves, però si no poguéssim llegir aquestes novel·les, tampoc hauríem de veure més de la meitat de les pelis que s'estrenen als cinemes, no? Així que, adéu manies i endavant.
He de dir que la manera com va tot, com comença, com acaba. m'ha recordat moooooolt a la primera temporada de "Big little lies". Ara buscaré a veure si és font d'inspiració, perquè en veig molta, passant per la visió de les protagonistes, tot dones gairebé en la seva totalitat.
Res, que sense cap mena de dubte aquest proper Nadal em faré amb les dues parts que segueixen, ja que les ganes de saber com segueix la història hi són. Per mol copiada que estigui la història, quan enganxa, serà per alguna cosa. Per cert, l'ambientació en aquesta torre, i tots els avenços tecnològics que es descriure, molt interessants. Molt bé tot!