BIG LITTLE LIES

Un bon dia, un fanàtic de les sèries em va parlar d'aquesta història de set capítols. El motiu, ben
senzill, perquè el què dóna peu a l'explosió de la trama és un fet que passa dins una escola. Un nen agredeix a un nena, i les mares d'aquella classe s'alien en dos grups enfrontats. Tot i ser un argument social, i d'embolics (podríem dir que és un culebrot però fet amb mooooooolts diners), té l'afegit que des del primer capítol saps que tot acaba amb un assassinat, però fins al final no saps què ha passat, qui mor, qui ha matat, etc. Vas veient com es van desenvolupant els esdeveniments, un darrere l'altre, i intentant imaginar quin serà el desenllaç.
Una de les coses que m'es criden l'atenció, és el repartiment: Nicole Kidman, Reese Witherspoon, Laura Dern i Shailene Woodley (Divergent). Quatre actrius que interpreten aquesta minisèrie i li donen un toc de qualitat exponencial, ja que, no ens enganyem, són actriuasses. Entre la sèrie, les actrius, els actors i el director, s'han endut fins a 18 premis en diferents certamens (entre ells els Emmy i els Globus d'Or). Està molt ben feta, enganxa, té interès...
El fet que dóna sortida a la trama ens fa conèixer aquestes quatre mares i les seves respectives històries, ja que cada una té un historial a casa seva que ja dóna per una sèrie, però aquí les enllacen molt bé entre elles, tot i que com bé diu el títol, fins i tot entre elles s'amaguen la veritat i no s'ho diuen tot. La mentida com a sistema de vida. Evidentment, això dóna lloc a tants equívocs i embolics, que et mantenen connectat a la història.
Com a mestre, cal dir que la part escolar és horrorosa, ja que la manera que té l'escola d'afrontar el problema de l'assetjament és deplorable; de fet és impossible fer-ho pitjor: amb tots els pares reunits amb els nens, la mestra li diu a la nena que han agredit; "Pots assenyalar qui ha estat?". I a partir d'aquí, tot malament; acusar sense proves, embolicar més la troca, no saber aturar el conflicte... Francament, una escola de "pago" que pobrets, no hi portis els nens...
Segona cosa que potser passa desapercebuda, però que podria ser la que pot donar més debat. Al llarg de tots els capítols, van apareixent altres pares i mares, que els estan interrogant a la comissaria de policia sobre els fets que han passat. Són personatges que al llarg de la trama, gairebé no se'ls veu, són més que secundaris. Apareixen pel fons, però en aquests determinats moments, els donen la paraula per opinar sobre aquell grup de mares. És bestial com critiquen, com opinen lliurement, com destrossen les persones sense tenir ni idea del què els passa en veritat, del perquè actuen d'aquella manera... És crítica destructiva gratuïta, i això, evidentment, et fa pensar en, per exemple, aquests grups de persones que els agrada criticar sense saber què ha passat, sense tenir ni idea de res, sense empatitzar amb ningú. Criticar per criticar. I això fa molt mal.
Sigui com sigui, una gran sèrie. Potser sí que serà veritat que avui en dia són millors les sèries que fan per la televisió que no pas algunes pel·lícules... Només un darrer afegit: la música. Cada vegada se li dóna més importància, i cal dir que les cançons utilitzades en cada un dels capítols estan molt ben triades i li donen encara més color i qualitat.