dimecres, 15 d’agost del 2018

ELS INCREÏBLES 2

Per començar, una de les coses més increïbles ha estat poder veure la pel·lícula en català. A
Barcelona, pots veure-la en castellà en cinemes, amb un total de sessions a triar. Si la vols veure en català, tries entre cinemes, amb un total de sessions. I evidentment, en català els més cèntrics (és una ironia, clar). Tot i això, ho fem.
Segona cosa. Havia llegit que estava feta per a un públic més adult que no pas infantil. Doncs no. És veritat que posa sobre la taula el tema dels rols en la família, el paper de la dona en el treball i el de l'home a casa, però la veritat és que comparat amb altres pel·lícules "infantils" fetes darrerament, n'hi ha desenes que tenen uns diàlegs més centrats en fer riure als grans que no pas als petits. No és el cas dels increïbles, que la poden seguir força bé.
Finalment, la pel·lícula en sí. Doncs bé, força bé. Amb molta força, molt no parar, molta acció, combinada amb l'humor habitual, representat també per la figura del Jack-Jack, el nadó de la família. Aparentment un nen sense poders, però que es descobreixen de cop en una de les escenes més divertides de la pel·lícula. Molt interessant una entrevista al director on explica que els súperpoders de cada membre de la família responen a la seva idea de cada un dels rols presentats (el del pare, la mare, la filla adolescent, el nen i el nadó), res està fet sense pensar, donant lloc al què vol dir crear una pel·lícula d'animació, no de qualsevol manera (perquè als nens els agrada tot) sinó amb unes idees concretes que reflecteixen la realitat. Un aspecte que és determinant per veure que aquesta seqüela està pensada, és el fet que hagi trigat 14 anys en arribar. En el Hollywood actual, i més i parlem de Disney, si haguessin volgut fer diners ràpids no haurien trigat tant. sembla ser que el director hi té bona part de la responsabilitat, i s'agraeix que no hagin fet una segona part perquè sí, o simplement per raons econòmiques (que també hi són, clar, no són pas uns kumbaiàs).
En definitiva, i tampoc cal donar tan bombo, peli per passar una bona estona, divertida, que sense ser res espectacular et distreu i et diverteix. I que encara que sigui veritat que als nens els agrada tot, també és cert que descobreixen diferències de qualitat, si no, el meu MEC no hauria dit de seguida, comparant-la amb l'altra film que havia vist aquest estiu: "Molt millor que Hotel Transilvania 3". Visca! Comença a tenir gust!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada