ABANS NINGÚ DEIA T'ESTIMO

No és un llibre. Per molt que des de fora tingui la forma d'un llibre. Per molt que tingui pàgines i pàgines escrites per ser llegides. Encara que tingui portada, autors, editorial... encara que es vengui a les llibreries i el trobis a les biblioteques. No és un llibre.
Ja m'enteneu, sí que ho és, però clar, ens trobem davant d'un recull emotiu de les vivències i pensaments d'un grup de joves que no et deixen gens indiferent. El testimoni de cinc dels fills i filles de presos polítics és un conjunt de paraules que et traslladen als dies viscuts, però ara des d'una perspectiva molt diferent. Aquells homes i dones que van tirar endavant el referèndum, no són autòmats. Tots són pares de família que han deixat a casa la seva família per restar tancats en una presó injustament. I qui més injust ho pot veure que els seus fills?
Cada "capítol" que llegia necessitava d'una pausa. Acabes la lectura i penses, o senzillament et quedes en silenci, un silenci respectuós cap a aquells qui, enmig de tanta adrenalina política, han vist com les seves vides redueixen el ritme i viuen uns dies més lentament que la resta. I sí, més d'un cop els ulls s'humitegen en llegir les seves paraules.
La franquesa amb la què t'expliquen les seves emocions és brutal; diuen les coses tal com les pensen, no necessiten ni endolcir ni endurir les situacions, ja que són tal com les presenten. Moments com quan en un cas, demana al seu pare que plegui de la política; o quan en un altre cas, explica com es va enfadar amb el pare per tot el què feia... La sinceritat és el què fa  que aquest llibre no sigui com els altres.
Posaria molts més exemples que et deixen amb el cor encongit: les visites a la presó, els dies dels comiats... però res del què jo pugui dir aquí pot arribar a ser res.
Només un exemple. Quan un dels presos diu a la seva filla que creu que els que estem a fora, ens oblidarem d'ells. Uau... com et toca. Està vist que molts mesos després, continuen sent presents en les nostres vides, que els tenim presents i que seguirem reclamant la seva llibertat cada dia fins que així sigui. No no ens oblidarem. I si algú ho comença a fer, que llegeixi el testimoni dels seus fills, que recarregarà les piles abans d'acabar el primer text.