ELS DESPOSSEÏTS

Feia molt temps que no llegia cap llibre de ciència ficció. Des dels temps de la Fundació, Ender,
Chanur i Star Wars, han passat molts anys i pocs llibres d'aquest estil per les meves mans. Curiós, quan segurament és el gènere cinematogràfic més especial per a mi. Sigui com sigui, a nivell de lectura, des d'aquells llibres de la meva joventut fins ara han passat poquets. La ficció històrica, l'educació, el país i la intriga han passat al davant.
Llavors és quan veig a les llibreries, per primera vegada, la traducció al català del llibre d'Úrsula K Le Guin, Els desposseïts. Tenia en un racó del meu cervell la dada de que és un dels clàssics més clàssics del gènere. I el fet de veure'l, 'haver-lo vist recomanat per diverses bandes, l'arribada de l'estiu... factors decisoris en el fet d'apropiar-me'l i tornar a la ciència ficció.
Un cop acabat, estic una mica enmig d'opinions no contradictòries, sinó més aviat complementàries i  disperses. M'ha entusiasmat? No. M'ha avorrit? No. M'ha agradat? No ho sé.
Explica la relació entre dos mons propers (cada un li diu lluna a l'altre). Un planeta, Urras, seria el més semblant al què coneixem com la terra actual, a nivell d'organització i societat. L'altre, Anarres, sec i estèril, format pels descendents d'un grapat d'habitants d'Urras que van marxar per fundar una nova societat (el què aquí en diríem els principis del comunisme, on es treballa per la societat, no hi ha diners, tot és a canvi de...) Un científic anarresti, veient que al seu planeta vol progressar, viatja a Urras (gairebé o sense gairebé, considerat un traïdor) i allà coneix una nova realitat.
El llibre, s'estructura en capítols alternats en què uns expliquen què li passa al doctor Shevek a Urras, (seria l'actualitat), i els altres seria el què va viure a Anarres per arribar al punt de marxar del seu planeta (el passat).
És un llibre diferent, que s'ha de llegir en el context de quan es va escriure, a principis dels anys 70, i per tant, els valors que transmet van molt en la línia d'aquell temps. Feminisme, capitalisme, anarquisme, comunisme... conceptes, o idees que són a cada una de les pàgines llegides, convertint el llibre en un interessant viatge entre dos mons propers però tan distants entre ells, i amb una lliçó final més que interessant i debatible. Sigui com sigui, potser torno a la ciència ficció, però malauradament, és un gènere poc traduït a la nostra llengua.