ELS ÀNGELS ENS MIREN

Amb el temps que vaig estar sense publicar cap entrada, vaig acabar aquest llibre d'en Marc Pastor.
Ens transporta a una Barcelona actual, però en una realitat diferent, ja que parteix de la situació fictícia de que el referèndum del primer d'octubre ens va portar a la independència. Amb aquest rerefons, hi ha uns assassinats macabres, i el llibre és, bàsicament un thriller d'investigació criminal al voltant d'aquests assassinats, en la línia que va obrir pel·lícules com Seven i succedànies.
La veritat és que tot el què fa referència a la investigació dels crims és el més interessant de la novel·la, el què fa que tingui més interès, que, les coses com siguin, no me n'ha fet tenir massa (d'interès). Només les darreres 50 pàgines m'han atrapat, amb la resolució del misteri, que les coses com siguin, està ben resolt, per lo embolicat que estava tot. Bàsicament hi ha tes aspectes negatius sota el meu punt de vista. Primer, la gran quantitat de personatges i vies alternatives que es van obrint. A cada policia que surt, a cada moment apareix un nom diferent que provoca que quan arribes a algun capítol i et parla de tal persona, ja no saps qui és, si és policia, familiar de les víctimes, amic dels sospitosos... hi ha un excés de personatges que serien totalment prescindibles i afecten a la comprensió del relat.
El rerefons polític, fa que connectis amb coses del procés en què vivim, però és un extra també, força prescindible. És a dir, centrar-se en la investigació en el què donava motius per llegir, i tot el què explicava de la resolució del procés, a veure, fa gràcia, però no té excessiva importància, no deixa de ser palla.
I finalment, la vessant diabòlica del policia protagonista, encara la trobo més fora de lloc que la resta d'aspectes negatius. Què hi pinta un policia posseït per un dimoni aquí al mig? Perquè tampoc és que tingui especial rellevància amb la trama, la veritat... no sé, em va sorprendre força veure tants elements distorsionadors de la trama, que provocaven mareig.
Com deia, a les últimes pàgines, quan s'obvia tot aquest condiment i se centra en els assassinats, llavors sí que tenim teca. Però francament, vist en general, no ha quallat.