NO HI HA COLOR

En quatre dies, tinc l'oportunitat de poder presenciar en directe dos partits del Barça. Però dos partits
molt diferents. Un, el del femení, ahir diumenge, que li vam clavar un 6 a 1 al tercer classificat. L'altre, el del masculí, demà passat, contra el Borussia Dortmund. I encara que ara sembli fàcil, després de veure la golejada de les noies, s'ha de dir que diria el mateix just abans del partit.
És que les sensacions que produeixen les dos equips són ben diferents. Els de Valverde (així es diu l'entrenador, no? Bé, entrenador o titella, és igual) van líders, és veritat, però amb un joc penós. Uns jugadors desmotivats, sense esma, amb una prepotència que és l'única explicació possible quan els veus sortir al camp a jugar amb la sensació de que sent ta superiors, guanyen sense baixar de l'autocar. I davant es troben un equip ple d'il·lusió, amb ganes de guanya, i que moltes vegades els donen mil voltes en intensitat. La veritat és que fa molta llàstima veure aquests jugadors, boníssims, dels millors del món, jugant d'aquest amanera. Fa vergonya. Per això, dimecres anirem al camp sense saber què passarà, esperant que surtin connectats, amb ganes de fer bon joc i ambició per guanyar. Perquè davant no tindran un Leganés, o un Osasuna, sinó un dels millors equips d'Europa.
En canvi, les noies estan fantàstiques. Primeres, i sembla que amb la lliçó apresa dels altres anys. A casa guanyen sempre per golejada, i afora han de treballar més, però aconsegueixen la victòria. Ahir mateix, penso en les noies del Deportivo, que perdien 6 a 0, hi veuen escalfant per sortir a jugar, a les suplents: Oshoala, Vicki i Martens. Patapam! Per sort per les gallegues, com que l'holandesa i l'egarenca venien de lesions, no jugaven des de la temporada passada, van entrar en joc però a ritme d'escalfament, i no van haver més gols. Almenys, les noies es relaxen a partir que guanyen 6 a 0, no com els nois, que van relaxats amb el 0 a 0, guanyant 0 a 1 o fins i tot quan perden, Quin desastre. Ara mateix, prefereixo pagar per veure-les a elles que als dropos. Esperem que no es canviïn els papers i que l'equip masculí es posi les piles i torni a exhibir aquella ambició i humilitat que el va portar a ser el millor equip del món.