dissabte, 23 de novembre del 2019

SKOL

Aquest estiu vaig decidir començar a veure la sèrie Vikings. Aquesta setmana, amb una nova marató
(inesperada perquè no hi comptava), he arribat al final de la cinquena temporada, la que ara per ara és l'última que s'ha passat per la televisió, en espera de la darrera i definitiva que tindrà lloc entre el desembre d'aquest any i el 2020.
Amb aquesta sèrie he tingut moments de tot. Alguns de bons, amb ganes de seguir i interessar-me per la trama, i d'altres més baixos, en què venien ganes de deixar-ho estar. La conclusió final, en general és bona. Sense arribar al nivell d'altres que he comentat aquí, com Big little lies o, és clar, joc de trons (capítol apart seria Walking dead, que aviat en parlaré), finalment ha aconseguit la meva simpatia. La connexió no ha estat tant amb el protagonista principal, que de fet, a partir de la quarta ja no surt, sinó amb el seu fill, en Bjorn. Segurament ell i sa mare, Lagertha, són els pals de paller de la sèrie. També està en Floki, però el seu paer més secundari, es veu relegat i gairebé marginat a Islàndia tota la temporada, amb una trama paral·lela que tampoc arriba a entendre's massa, ja que tantes inclemències que tenen, i no tornen a casa... Destaca el retorn efímer de Rollo, en el seu paper de comte franc, i les desgràcies dels reis de Wessex, amb la també bogeria de Judith... Moltes, moltes coses...
Quan tot semblava a convertir-se en el fina de la sèrie, el deixen obert per a una darrera temporada, que serà una mica més del mateix. Podrien haver tancat aquí i haurien quedat bé, però haurien hagut de fer un final més èpic, la veritat... ja que ha quedat un final una mica escarransit. Esperarem a veure com acaben doncs les seves aventures i desventures, el retorn d'Aivar, de Floki (suposem), i com acaben els altres fills de Ragnar, Thorby, i és clar, el rei Harald.
I ara que dic el rei Harald, mireu si no va d'aquí a  allà la sèrie, que tota l'estona estan lluitant entre ells, i la següent batalla són amics per anar contra un altre, i a la següent tornen a enfrontar-se. Segurament, els víkings ja ho feien això, alia-se o no depenent dels interessos del moment, però en la societat actual, aquestes accions serien repudiades, tot i que en el fons, és el què fan els nostres polítics cada dia, no?
Per cert, la bogeria de l'Aivar l'ha convertit en un dels personatges televisius més repulsius de la història de les ficcions televisives, no?
Bé deixem-ho, hem gaudit de Víkings i ara toca centrar-nos en una altra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada