Aquell dia jugàvem contra el Madrid CF (no el Real, que encara no existia), i vam quedar 5 a 0. Avui, quasi el doble, 9 a 0. Es podria dir que han canviat poques coses. Seguim guanyat, seguim golejant, seguim amb les mateixes jugadores que l'any passat (només ha tornat de la cessió la Cata Coll i n'han marxat unes quantes). Però no és cert, una cosa ha canviat. La gana de guanyar i golejar. Si la passada temporada era de nivell 9, ara és nivell 15. Juguen tots els partits com si fos l'últim, com si fos una final. Avui ja guanyàvem per 5o 6 (primera part) i seguien pressionant i atacant. No en tenen mai prou.
I fan bé de jugar així. Per guanyar títols, és com s'ha d fer. Si no, mirem la Supercopa d'enguany. Ens toca un arbitratge de pena, empatem, i eliminades als penals. Sense perdre el partit, un títol menys. I a la Champions. la sort i encert de la Sandra Paños aturant el penal a l'anada ens va permetre plantejar un partit seriós a la tornada on només calia fer un gol. I tot i la derrota per 2 a 1, ens vam classificar.
A la lliga, amb 3 partits menys, portem catorze punts d'avantatge amb les segones. I la setmana que ve, semifinals de Champions. Per temes covid, encara no sabem si serà PSG o Lyon. Per una banda, voldria que fossin les parisines perquè tindríem més possibilitats d'arribar a la final, i per tant, de guanyar la Champins per primer cop. Per altra banda, si són les supercampiones, seria genial eliminar-les per demostrar que tot és possible i culminar així el procés ascendent d'aquest equip. Sigui com sigui, serà brutal.
Mentrestant, les nostres jugadores, a oblidar el partit d'avui i a concentrar-se bé. I que per molts anys, puguem seguir anant a l'estadi. Això sí, almenys, aquestes mil persones que poden entrar, que facin alguna cosa més que seure i mirar... Algun crit d'ànim estaria bé!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada