LA PACIENT SILENCIOSA

Ha estat acabar el llibre i pensar en el final de la mítica pel·lícula "Murder by death" que aquí es va traduir com "Un cadáver a los postres". En el film, un home excèntric es burlava dels cinc millors detectius a qui havia parat una trampa per venjar els lectors que durant els seus llibres s'havien sentit enganyats perquè amagaven pistes fins el final, o apareixien sospitosos al penúltim capítol, etc. Doncs això ja diu força de la meva sensació després de llegir La pacient silenciosa d'Alex Michaelides.

A veure, les coses com siguin, ha estat bé, molt entretinguda, però el final, ai el final... es desvela una cosa que s'havia guardat per ell. En cap moment ho diu en veu alta, ho acabes deduint tu, però clar, et sents mig enganyat després de llegir-lo. Evidentment, un bon thriller, un bon llibre de misteri, t'ha de tenir enganyat i sorprendre't, perquè si no, evidentment no té res de misteri i deixa de tenir interès. Però clar, el gir de 180 graus és tan bèstia, que tot i ben pensat i celebrat, és veritat que et deixa una mica en estat de xoc. Podríem dir que fins la meitat del llibre és un 6, quan es comença a accelerar tot arriba al 8, i amb el desenllaç baixa al 7. Això seria el què se'n diu un notable, però no arriba a agafar l'èxit d'altres lectures d'aquest any 2021, que està tenint un nivell molt alt.

L'autor ens explica l'arribada d'un psicoterapeuta a un hospital psiquiàtric on vol tractar una pacient que des de que la van detenir pel brutal assassinat del seu marit, no ha obert la boca (i duia així diria que 8 anys o 6, ara no ho recordo bé, però era molt temps). A través de la teràpia, va investigant la vida de la noia, els seus últims dies, la família, els amics, la relació amb el seu marit, per tal d'entendre què va passar i sobretot sobretot, per fer-la parlar. Diria moltes coses que serien espòilers criminals per qui no ho ha llegit, així que ho deixo aquí.

Ha estat lectura entretinguda i ràpida, amb emoció i intriga però sense focs artificials. Vaig arribar a aquest llibre perquè me va cridar molt l'atenció un llibre titulat "Les donzelles", segon de l'autor que ens ocupa. I encara que no n'és pas continuació, no em volia arriscar que em passés com a la sèrie de Fjallbacka. Tot i que l'experiència no em fa córrer a buscar aquest segon llibre, segur que tard o d'hora també el devoraré.