DESPERTA FERRO!

Fa pocs anys, després de llegir Cançó de sang i or de Jordi Molist, acabava l'entrada demanant saber com continuava aquella història. llavors no sabia que el meu desig es faria realitat. Amb Desperta ferro, he pogut donar resposta a les meves preguntes de fa dos anys enrere. Podria Pere III mantenir el regne de Sicília lluny de l'abast dels Anjou? Podria superar les traïcions dels els seus propis súbdits? Podria Roger de Llúria amb menys vaixells, menys cavallers i menys soldats lluitar davant del poderós exèrcit d'Anjou sumat a les forces de França i el poder del Papa de torn? Podrien els almogàvers seguir lluitant al costat de la corona d'Aragó amb les ganes de botí que tenien sempre?

Totes aquestes preguntes tenen resposta a desperta ferro. Jordi Molist ho torna a aconseguir, amb un llenguatge clar i senzill, directe al gra, amb una seqüenciació dels capítols excel·lent per anar mantenint l'interès en cada un dels indrets on té lloc l'acció, que és simultània en dos, tres o fins i tot quatre territoris simultàniament. Es fa una lectura amena, amb interès constant i una empatització brutal amb els personatges principals. La manera en què està escrit fa que moments històrics com els que descriu siguin molt entenedors, i aconsegueixi fer-nos més propera la història del nostre propi país, sovint oblidada.

Realment, les desventures (no aventures) de la família reial i la seva cort al segle XIII era molt interessant, amb uns personatges històrics que són molt representatius de tot el què va significar l'edat mitja. Com que es veu que va haver gent que posava en dubte alguns dels fets narrats a la primera part, al final d'aquest llibre inclou a bibliografia en la qual es basen cada un dels esdeveniments i persones que hi apareixen. Hi ha és clar, llicència presa per donar més joc a alguns fets narrats com a trames secundàries, però la veritat és que no desentonen gens ni mica, no es veuen pas com a intruses sinó com a complementàries. Gran llibre.

Apart d'aquest i l'anterior esmentat, ja havia llegit dos llibres anteriors del mateix autor, que també són primera i segona part: Promet-me que seràs lliure i Temps de cendres. També en destacava la senzillesa en què explica fets històrics de manera que ens engrandeix el coneixement. realment, m'agrada molt com escriu la novel·la històrica aquest autor.

Malauradament hi ha alguna cosa que em grinyola, a nivell nacional dins el meu pensament. Ales traduccions espanyoles s'anomena Jorge Molist i no pas Jordi. Em sorprèn el fet que es canviï el nom. Si fossis del corrent semblant al meu, sota cap concepte em faria canviar el nom. I si ho fa de gust, per mi és una decepció. La seva pàgina web personal com a escriptor també consta el nom en castellà. De fet, tota la web està en castellà. Que no existeixi l'opció catalana, a mi em diu moltes coses. Que la traducció en castellà sigui "La reina sola" obviant l'expressió Desperta ferro dels almogàvers, ja és tota una declaració d'intencions. Però clar, que els fet descrits siguin de l'època de màxim esplendor de la corona catalano-aragonesa, sobta aquesta dualitat. I si és perquè és "ciutadà del món", bé ja se sap... hi ha temes en què ser neutral és estar a favor dels opressors. Em sap greu, perquè m'encanta com escriu, però tinc un no-sé-què que em fa rum-rum.