Casualitats no buscades però interessants que es duguin a terme, són el fet que l'últim dia de vacances coincidissin el visionat dels capítols finals de dues sèries diferents que he anat veient, i totes dues en la seva tercera temporada. Semblava que amb elles, s'acabaven també les vacances i a partir d'avui, tot nou.
Una d'elles ha estat 9-1-1, la sèrie dramàtica que segueix la vida d'un cos de bombers de Los Ángeles, com ja explicava en una entrada anterior. Aquesta tercera temporada començava amb un tsunami, tràiler que m'havia fet interessar en aquesta sèrie. Els divuit capítols d'aquesta tercera tongada han costat més que les dues anteriors plegades. Serà perquè cada vegada és més del mateix, i per l'aparició d'altres sèries que m'han interessat més, la veritat és que tenia ganes d'arribar al final pel simple fet d'acabar-la, més que no pas per interès de les trames i personatges. Segurament anirem veient la quarta temporada (i última) però també amb calma. El més interessant o més aviat curiós han estat alguns dels accidents que anaven passant a la sèrie. Sense cap mena de dubte, són coses que han passat en la realitat (deu haver un equip que investigava i cercava casos per després posar-los als capítols) i realment, hi ha accident totalment extraordinaris, no per divertits, sinó per estranys i xocants. També n'hi ha hagut d'emocionants, però molts d'ells, els resolien ràpidament per tal de centrar-se més en les vides dels personatges principals. Cada vegada hi havia més trama sobre ells que sobre l'acció, i això ha anat en detriment de la sèrie. A més, tot era molt previsible i acaba gairebé sempre bé. llavors, donava a tot plegat un aire una mica fàcil. I així que els accidents estaven rodats amb pressupost, ben fets. Però no han sabut o no han volgut treure-hi tot el suc, centrant-se més en un estil més bé de culebrot. Veurem si la quarta temporada segueix per aquí o s'embala una mica més.
A l'altre costat de la balança i totalment contraposat, l'adrenalina bestial que ha tornat a ser la sèrie de 24. un cop més, vint-i-quatre capítols frenètics, amb una amenaça de virus mortal escampat entre la població. Realment, cal treure's el barret davant dels guionistes, per com aconsegueixen anar donant girs al guió, aconseguint lligar-ho tot i que en tot moment la velocitat d'acció sigui endimoniada. No sé si ho aconseguiran en les altres temporades, la veritat, és difícil, apart de no caure en repeticions, perquè el què encara no hagi passat en aquestes tres primeres temporades, ja no de existir. Veurem. La velocitat amb la què he devorat la temporada ja ho diu tot, perquè ha estat deu dies naturals entre l'inici i el final. El fet que sigui una epidèmia d'un virus m'ha acostat a la pandèmia nostrada, tot salvant les diferències, ja que no té re a veure la mortalitat d'una amb l'altra. Però quan parlaven dels contagis, l'expansió, el quedar-se a casa... era evident que em recordaria a la realitat nostra, i a la certesa de que el dia que tinguem una pandèmia mortal de veritat, la humanitat estaria acabada. Per altra banda, la sèrie mostra també els enganys i mentides del poder. Com enganyen la població, com fan el què volen encara que el president de torn, representa que és una bona persona. Les maldats i enganys no els pot aturar. Sí, és una ficció, però després de llegir "No diguis res" i llegir episodis semblants de mentides a la població, no cal ser massa espavilat per realment creure que els estats i governs són capaços de qualsevol cosa pel poder o els seus interessos, i només cal remuntar-se al 2017 al nostre país, entre els fets de l'1-O i és clar, el 17-A. Tant de bo se sàpiga la veritat algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada