Però fa cosa de dos mesos o més, en les opcions diverses que hi ha la tv, vaig trobar totes les temporades de la sèrie. I així, de mica en mica, vaig començar-la des de zero fins que fa una setmana vaig arribar a la tercera temporada i vaig veure el tsunami.
No ha estat pas cap sacrifici arribar fins aquí. M'he trobat una sèrie d'acció on les històries dramàtiques (els accidents, incendis, desastres...) són el millor, per com estan presentades, com estan filmades i com estan resoltes. El fet que gairebé a cada capítol passin coses diferents, li dona molt dinamisme i intriga en cada un d'ells. Hi ha hagut episodis en què el "problema" eclipsava la resta de trames paral·leles existents. I això no ha de ser cap sorpresa, ja que justament el fil que manté cada un dels personatges és diferent en tots ells, però ja són temes més típics de les sèries costumbristes habituals.
El cap de bombers afectat per un trauma de culpabilitat per la mort de la seva família, la bombera lesbiana que va lluitar contra els prejudicis d'una feina que fins fa poc era considerada d'homes, la treballadora que sobreviu a un cas de violència masclista... A veure, totes són temàtiques de debat i que donen peu a molts moments interessants, però el què sostè la sèrie és quan apareix el símbol que truquen a emergències (el 911) i diuen què està passant.
Per cert, després de les dues primeres temporades, quan vaig arribar al tsumani, tampoc va ser res de l'altre món. Hi havia altres episodis molt més potents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada