NEVER LET ME GO

 Pel·lícula desconcertant. Et penses que serà una cosa i et trobes una altra diferent. I en aquest cas, no compleix les expectatives. Realment, aquest 2021 no ens està aportant grans pel·lícules vistes (no de l'any en concret, sinó de les que estic veient d'anys anteriors sumats). Serà fàcil fer-ne la selecció a finals d'any per eliminació, ja que en quedaran poques que valguin la pena.

Bé anem a per aquesta. Classificada entre drama-amor-ciència ficció, vaig pensar que la tercera característica seria la que dominava la pel·lícula, tot i que veia certes similituds amb una de les que més m'agraden "The island". Com en aquesta que acabo d'anomenar, trobem uns joves que descobreixen que no són persones, sinó clons destinats a morir perquè només viuen per ser utilitzats com a donants d'òrgans. Tenen les hores comptades. Però així com la pel·lícula del 2005 de l'Ewan McGregor sí que tendeix a la ciència ficció i acció, aquesta, no ho fa en cap moment. 

Never let me go se centra en el triangle amorós protagonitzat per tres d'aquests clons, dues noies i un noi. Els veiem quan van a una escola de nens, una escola d'aquelles antigues on tot són normes i on s'assabenten del seu no-futur. I els tornem a veure deu anys després, de joves, com segueixen i es distancien. I deu anys més tard, quan cadascun ha seguit la seva vida i es retroben posant en comú com es troben en relació amb les donacions que han anat fent.

Investigacions a posteriori m'indiquen que la pel·lícula és l'adaptació d'un llibre d'un escriptor japonès, un llibre del què en diuen meravelles perquè com al film, posa en dubte la moralitat del fet en sí i també les emocions dels nois i noies condemnats a no ser vells. Però, què voleu que us digui? Amant de llitar contra les injustícies, no entenc com és que aquests nois i noies no es rebelen i fugen del seu destí. Una mica com a "La illa", que el què fan és dir que a ells no els obren en canal per treure ni un trosset de fetge. No acabo d'entendre com és que no fan res al respecte i segueixen el què els han manat. Potser al llibre explica el perquè. Potser estan maipulats genèticament per no tenir voluntat i no poden rebelar-se, ho desconec. Però com que a la pel·lícula no ho dieun pas, la veritat és que sorprèn com van de xais a l'escorxador sense plantejar-se cap altre sortida que no sigui aplaçar en el temps el desenllaç. Francament, no ho entenc. Com que sóc més de pelis d'acció, m'imaginava la fugida dels nois i noies. I en canvi m'he trobat un melodrama sobre el sentit de la vida.

Doncs res, al calaix de l'oblit. Ara torno. Vaig a veure "La illa".