el què feia tant temps que desitjava, la presidència del país, la presidència de l'autonomia. Ara veurem si les seves paraules es transformen en fets o simplement es quedaran en això, en paraules. Veurem si una d'aquestes paraules en concret, independència, segueix sent la principal o va perdent posicions fins a gairebé desaparèixer del mapa. Ho sé, sembla que sigui un anti-ERC, però és que en els últims anys, moltes de les accions dels seus principals dirigents han anat més en contra de la resta de catalans i catalanes que volien també la independència que no pas d'anar junts. Decisions que prenien, silencis que ofegaven... I això, sense tenir en compte que altres vegades que han estat al govern (en temps de tripartit), ho feien francament com el cul. Ei, i que consti que els altres de Junts també l'han cagat contínuament, i els de la CUP... bé, és que no veig clar encara què fan.
Les paraules que apareixen als llibres dels MHP Puigdemont i Torra, no aporten massa confiança en ells, la veritat... I fa molt poquet, el doctor Oriol Mitjà, explicant com els d'ERC posaven traves a la seva feina per lluitar contra la covid, només perquè era en torra qui l'havia consultat... fins a arribar a titllar el nou president Aragonés d'escurçó! Doncs això, confiança, poca. I després de veure els numerets amb els què ens han obsequiat aquests dos partits durant aquests mesos des de les eleccions, no fan presagiar res de bo. Punyalades, una vegada i una altra... i tot orquestrat de s de Madrid (antes se romperá Cataluña que España), amb el permís de tots els traïdors i botiflers del moment.
Ara tornaran a manar, amb alguns papers canviats. I sí, primer de tot gestionar la pandèmia dels pebrots, però després, independència per reconstruir tot el què durant aquest any i mig ha quedat enterrat. Perquè per tirar endavant Catalunya, només hi ha un camí, que és el de separar-se d'aquesta harpia que és Espanya. I aquest camí passa per Urquinaona, per l'aeroport, per l'AP7 i per tots els llocs estratègics del país que cal controlar durant moooooolt de temps per poder capgirar la balança d'una vegada per totes. Però per fer-ho cal tornar a tenir al capdavant dirigents que estiguin disposats a tot i no cagats que s'arronsin a la que vegin perillar la seva poltrona. Cal menys polítics i més líders de veritat. A veure si els que hi ha ara mateix em fan empassar les paraules i ho tiren endavant. Nosaltres hi seguirem estant al darrere, amb mascareta o sense, però amb ganes de poder dir de nou que els carrers seran sempre nostres. I no només els carrers durant unes hores, sinó tot el país i per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada