UN CLÀSSIC DE CULTE

The Rocky horror picture show és una pel·lícula fricki-musical de l'any 1975. Des de llavors, no hi ha any (bé, excepte aquests últims per la pandèmia) que no la projectin en un cinema i apareguin tot de persones disfressades a veure-la, que es posen a cantar i ballar a la platea. Jo en coneixia l'existència, i també una de les seves cançons, segurament la més coneguda, des que als Memory de l'Àngels Gonyalons la posaven com un dels grans hits dels musicals. Però no l'havia vist mai. Fins ahir. 

I què voleu que us digui? Era evident que no m'esperava veure cap gran meravella, perquè si no, el seu renom i repetició constant per la televisió haurien estat constants, com bé passa amb moltes altres pel·lícules. Així doncs, què li passa? Sense cap mena de dubte, hauríem de fer un exercici d'empatització amb els joves dels anys 70. En aquella època, fins i tot en societats més modernes que no pas la peninsular, que encara vivia (o viu) al segle d'or espanyol, era un símbol d'alliberament de tot, una pel·lícula on tot s'hi valia, on es barreja l'homenatge (a la seva manera) a les pel·lícules de terror i ciència ficció (d'aquell moment, clar) amb la revolució sexual. No ho sé massa bé, però segurament, deuria ser la primera pel·lícula en què el protagonista interpreta un transexual i en fa bandera, a part de totes les llibertats que es prenen sobre l'alliberament sexual.

Per tant, és evident que per a la joventut d'aquella època, aquesta pel·lícula es convertís en un objecte de culte absolut, en el seu símbol en el món del setè art. 

El que és ben curiós, és que tot i els canvis a la societat, i que, com deia, ha estat permanentment silenciada pels mitjans comercials i televisius, encara hi hagi avui en dia, seguidors creients d'aquest film o que encara se'n sàpiga de la seva existència sense haver-la vist mai. Realment, és un cas curiós.

Pel què fa a mi, puc entendre aquesta admiració per la pel·lícula que va tenir en aquell context, però és evident que a l'escala de qualitat, no estaria per sobre el cinc. Això sí, segur que el seu encant estrambòtic i fora de qualsevol norma, segueixen perdurant molt anys més.