CAP A CASA

Divendres 14 de maig. A 25 dies lectius d'acabar el curs escolar. Són les 16'35h, acabant l'última classe abans de marxar de cap de setmana. I arriba LA notícia. Aquella que al setembre ens pensàvem que seria el pa de cada dia. Es confirma. Cas positiu a la classe. Teniu 20 minuts per organitzar tasques i recollir les coses per passar deu dies confinats a casa. I les preguntes que no s'acaben mai. I les preguntes que no podem encara respondre perquè no en tenim resposta. Els nervis, apareixen algunes llàgrimes d'incredulitat. S'acostaven bons dies: una festa escolar, un pont, una excursió... Tot trontolla. S'avisa a les famílies, s'agafa tot, i au, cap a casa. Reorganitzar les vides, reorganitzar la feina... tot un tetris que de cop s'ha desencaixat. Tenim una peça quadrada que s'ha de posar dins un forat rodó. Però bé, el curs s'acaba el mateix dia, així que tal dia farà un any! Ho farem el millor que sabrem, que sense dubte serà millor que el què vam fer l'any passat.

Però el tema és un altre... A veure. Tu et passes tots aquests mesos seguint les normes i restriccions. No surt de la ciutat en el confinament municipal, no surts de la comarca quan hi ha el confinament comarcal, vas amb mascareta tot el p*** dia, passes pel gel cada dos per tres, fas que els nens i nenes facin el mateix, no fas trobades socials, no fas trobades familiars, no vas a llocs plens de gent, mantens les distàncies sempre que és possible... Tot, ho fas tot. És igual, potser no agafes la covid, però res et treu d'estar deu dies confinat de nou a casa.

I llavors veus els estúpids sense cervell sense mascareta. Veus els merdosos que surten sempre que poden i es troben amb qui els dona la gana. Veus els desgraciats que se'n foten de les restriccions i s'ho salten tot. Veus els malparits que habiten prop teu que demostren amb els seus actes i paraules que són dignes descendents d'un liquen. I tan feliços. I tan alegres. I tu, cap a casa. I 25 famílies que han de canviar hàbits mentre hi ha gent que se li'n fot tot.

Doncs sí, fa ràbia. Sí, surt la vena xunga i et cagues en tota aquesta gent. Els odies, els desitges el pitjor que et passa pel cap. Home, a veure, no cal que es morin , però podrien servir per fer de conillets d'índies en els experiments per trobar vacunes de qualsevol malaltia. Bé, que passin una mala estona ja ens deixaria una mica satisfets. llavors surten els neohippies dient que no els insultem, que la pandèmia no és culpa seva i que tenen les seves necessitats... Sí, és veritat, no és culpa seva la covid ni la gestió pèssima que n'han fet els líders. Però això no treu que siguin uns imbècils desgraciats, no? Una cosa no té a veure amb l'altre... I a veure, no es pot dir tampoc? Au va! I sí, els que defensen la seva llibertat són igual d'imbècils que ells. 

Que els donin pel sac i així tinguem un confinament més en pau.