Hem vist com seguia avançant aquest primer curs a la universitat de filosofia, com anaven progressant els personatges, i tot i mantenir un estil semblant al de la primera tongada d'episodis, han introduït alguns aspectes nous que han afectat molt a les trames principals. La desaparició d'una de les protagonistes l'han suplert amb un nou personatge que acaba sent la parella del Pol, el protagonista, que pateix un bon sotrac quan s'assabenta que té el VIH.
Potser una de les coses que se li pot criticar a la sèrie és que la trama del Pol (malaltia i nou amor) i la Bolaño (la profe, quin personatge, boníssim), ocupen un 80% de la sèrie, i deixen poc espai als secundaris que tan bon resultat havien donat a la primera part. hem trobat a faltar una mica més Biel, més Oti i més Rai (sobretot aquest últim, molt desapercebut, i que té un moment de glòria al final que podia donar molt, quan es retroba amb els seus antics amics pijo-fastigosos). Apareixen, tenen les seves històries, però en cap cas influeixen molt en la sèrie, o almenys tant com m'hauria agradat.
He notat també que ha estat una campana de Gauss invertida. Els dos primers capítols, molt potents, i després es va descafeïnant fins que els dos últims tornen a estar on fire. Serien segurament els dos únics "però" que podria trobar. Per la resta, un cop més, una bona direcció, una bona interpretació, i la veritat, molt entreteniment barrejat amb temes de debat i possibles reflexions que haurien de donar a parlar en el jovent i el no tan jovent. Com que és segur que ja no hi haurà més temporades ni afegits, celebrem que hagin sabut donar aquest punt i final, deixant així un bon gust de boca als espectadors.
Sense cap mena de dubte, és una sèrie (les quatre temporades
) que mereixerien ser revisitades per anar descobrint petites joies amagades en els seus episodis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada