El primer repòs se l'ha endut Alita, àngel de combat, una pel·lícula d'acció futurista, amb molt d'ordinador per muntar els efectes i els personatges. La mateixa protagonista, la Rosa Salazar, que fa d'Alita, està totalment manipulada per donar-li l'aparença de cyborg. I la veritat, ho encerten. Aquesta peli és del 2019, i va tenir força propaganda mediàtica, sobretot amb rètols. A gairebé cada estació de metro et trobaves aquells ulls mirant-te i preguntant-te si pensaves veure o no la pel·lícula. Els ulls eren uns imants. Investigues, i descobreixes que darrere la peli hi ha en James Cameron i en Robert Rodríguez. A veure, poden fer coses fallides, però són dos noms que et donen certa confiança en què, encara que els pugui sortir bé o malament, alguna cosa interessant hauran fet.
Però sigui com sigui, no ha estat fins ara que li he donat un cop d'ull. I bàsicament, bé. Li posaríem un 7. No és una decepció, està bé, però tampoc és una passada, com ho demostra el fet que, un cop passada pels cinemes, no ha provocat cap gran riuada de fanàtics i booms. La història ens porta fins el segle XXVI, un món, com no pot ser d'una altra manera, supervivent d'una gran guerra, amb una ciutat flotant on viuen els rics i a sota, la resta dels humans que viuen com poden. Entre ells, degut a les guerres, batalles i de tot, persones amb extremitats robòtiques, i que molts participen en un joc d'aquests bèsties on pots acabar fet miques, i d'altres són caçadors de recompenses. Bé, la veritat és que és tot un món amb moltes coses diferents i que responen a tot un univers creat per un japonès, ja que Alita és una sèrie de còmics manga.
La nostra protagonista és una cyborg que és reconstruïda 300 anys després de la guerra i està descobrint qui era en realitat, mentre es va adaptant a la vida que hi ha al seu voltant, amb els típics bons i dolents, i els no tan bons i no tan dolents. El resultat és acció, acció i més acció. Es nota també l'estil Robert Rodríguez en les lluites i destrosses diverses. Al ser mig màquines i no persones, es estalviem veure la sang esquitxada per tot arreu com a la gran "Obert fins a mitjanit",
És evident que les escenes d'acció, els efectes visuals... són espectaculars, de manera que la combinació d'ells i el gran treball fet amb la protagonista, buscant l'empatia amb ella pel seu aspecte fràgil envers les maquinotes que se la volen carregar, té l'èxit assegurat. Ara bé, ja està, no hi busqueu res més que espectacle violent ben fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada