S'HA TANCAT EL CICLE

Amb l'eliminació de la UWCL l'any 2016 a mans del PSG, es va iniciar una evolució del futbol femení a can Barça que ha culminat avui amb la revenja de dues eliminacions per part de les parisines. Es preveia un partit complicat, peròha estat a més amés, esgotador, trepidant, amb molts nervis i sí, també llagrimeta al final dels 90 minuts.

Però s'ha aconseguit, l'equip femení ja és a la final de Goteborg. Ha guanyat el PSG per 2 a 1, aconseguint no perdre cap dels dos partits davant de l'equip francès, en una demostració d'aquesta progressió que ha culminat amb l'eliminació d'un equip que, com els altres dos totpoderosos d'Europa, Lyon i Wolfsburg, ens superaven en gairebé tot, sobretot a nivell físic de des sempre. Però ara s'ha girat la truita, tot ha canviat. El nostre equip ha millorat moltíssim físicament, en concentració, psicològicament, i ha estat capaç de derrotar un dels màxims exponents del futbol femení a Europa. 

Però a més, és que a la final no hi seran cap dels tres dominadors de la competició. Ni les dues franceses ni les alemanyes. Allà estarem les catalanes i un potent Chelsea (hauria preferit el Bayern). S'ha trencat la seva hegemonia. Pe fi el futbol femení està donant el resultat que es volia, el perfeccionament de tots els equips, afavorint la competitivitat i l'espectacle. Ara Europa ja no és cosa de dos o tres. Ara el Barça ja compta com les que més, juntament amb Chelsea, City, Juve, Bayern... I això és súper positiu per a aquest esport i pel feminisme. Només falta que se les tracti com es mereixen, que hi hagi VAR, que els horaris de les semifinals no siguin els diumenges als matins... Volem prime time pels equips femenins ja!

I què dir del partit? La veritat, quan ens hem posat amb 2 a 0 al marcador, no m'ho creia, era un somni! Quina temporada que està fent la Lieke, la millor de totes les que porta a Can Barça (ja era hora!) Malauradament, una altra errada de concentració en un córner ens ha provocat el dos a un massa aviat. A partir d'aquí, tot ha estat un patiment, amb estones de molt domini francès, però al final ho hem sabut controlar i hem tingut dos pals i la típica ocasió claríssima d'Oshoala que ha fallat. Quins nervis! Però ha estat genial l'explosió al final del partit. Alegria desbordant, i moltes possibilitats de ser campiones. No ha estat ni de bon tros el millor partit, el mig del camp no l'hem arribat a dominar com altres vegades. hi ha hagut molt sacrifici i esforç. I això és el què ens feia falta per arribar al top europeu.

Perdem l'Andrea per sanció, i això és un handicap important, però segur que ho podrem superar. Només queden dues setmanes... Quines ganes!