GEMINIS

Ai... vaig començar a veure aquesta pel·lícula la setmana passada i quan duia vint-trenta minuts, en tenia molt bona impressió. Es tracta d'un film d'acció d'en Will Smith (dit així no presagia res de bo), però semblava ben plantejada. Llavors vaig veure que el seu director era l'Ang Lee! Justament la darrera peli havia estat La vida de Pi, d'aquest director, i n'havia dit meravelles. Això em va fer reprendre la seva visualització pujant exponencialment les expectatives. A més, vaig descobrir de nou, en algunes imatges, aquell efectes visuals que tan bon resultat havien donat a l'anterior peli.

Però malauradament, a mesura que avançava el metratge, m'anava desil·lusionant i he acabat veient una peli interessant, amb una idea bona (tot i que no pas novedosa, ja que l'havien plantejat anteriors pel·lícules), però res més. Em sap greu. Segurament, no m'hauria d'haver emocionat esperant cap gran espectacle. De fet, ha passat per les sales sense pena ni glòria, així que tampoc podia ser res de l'altre món. 

En un altre cas, com ja ha passat en altres pelis, no li hauria dedicat cap entrada. Però la seva proximitat amb La vida de Pi, el començament prometedor i la desmotivació posterior han provocat que li dediqués unes línies.

Així doncs, veiem com un assassí a sou, perquè això és el què és en Will Smith, vol deixar la feina, i el govern el vol eliminar (sap massa coses). Per fer-ho, envien un clon seu , més jove, ja que com que és el millor, només ell mateix pot acabar amb ell. Però tot canvia molt ràpidament i s'acaba ensucrant per una banda mentre l'espectador/a manté un dilema important, ja que, s'ha d'empatitzar amb el protagonista, però clar, és un macarra que mata seguint les ordres del govern. A ell li diuen que mata terroristes, però car, no sempre és així. Algú que mata, pot ser el bo de la peli? N'hi ha que plantegen aquests dubtes, però són pelis ben fetes, amb un rerefons per reflexionar important, però en aquesta en concret, està feta al servei de l'espectacle, no busca en cap moment reflexionar sobre el tema.

Per això, la sensació és al final, agredolça.