LA VIDA DE PI

Gairebé deu anys he trigat a veure aquesta pel·lícula, i tampoc sabria dir-ne cap motiu especial. He de reconèixer que sempre que la veia allà exposada per ser vista, li donava un cop d'ull però mai m'acabava de decidir del tot. Finalment, ho he fet, i he de dir que m'ha sorprès favorablement. Suposo que aquesta resistència a veure-la feia que baixessin força les expectatives, així que, un cop vista, i fins i tot mentre l'anava veient, anava gaudint cada vegada més.

És un conte molt ben fet, sobretot ben dirigit (d'aquí l'òscar al millor director que es va endur aquell any). També va guanyar el de banda sonora (d'acord), però el més merescut és el d'efectes visuals i fotografia. quines imatges, quin espectacle visual tan potent que ens mostra en moltes escenes de la pel·lícula. Francament brutal.

Doncs això, es tracta d'un conte, una faula on trobem que ens explica la història d'un jove indi que sobreviu a un naufragi i navega mesos a la deriva amb la companyia d'un afamat tigre de bengala. Tota la història és plena de fantasia però sense ser irreal del tot. Hi ha un toc de màgia i realitat juntes que la fan més creïble que altres històries que són reals del tot. Hi ha també comèdia, tragèdia, emoció, missatge, moltes coses... La veritat és que se'n pot treure molt de suc, d'aquesta pel·lícula. I la veritat que m'ha agradat força com està enfocada i com està realitzada. I com deia, grans imatges i moments que la van fer destacar entre moltes altres pel·lícules d'aquell any. Ara un cop vista, crec que encara està infravalorada pel gran públic, tot i els premis i nominacions que té al darrere. 

Divertida i amb encant. Emocionant i distreta. Emotiva i dramàtica. Des del primer minut les imatges i els colors inunden la pantalla de manera sublim, amb un toc diferencial evident. Potser no és un deu, però sí un nou.