divendres, 23 d’abril del 2021

MILLOR SÍ, PERÒ TAMPOC TANT

 Fa justament un any, publicava en aquest blog una entrada despotricant de la diada de Sant Jordi confinada. Comentava com un dels millors dies de l'any, el vivia amb tristesa pel fet d'estar confinats. I deia que recordaríem aquest dia.

És cert. Avui tots teníem al cap el Sant Jordi de l'any passat, i clar, les sensacions eren més bones, evidentment. No estem tancats, hem pogut sortir a treballar i pels carrers, hem vist roses, llibres... feia sol!!! Però no, encara no ha estat Sant Jordi de veritat. I la gent que els ha anat bé el dia, i que no hi han trobat diferències, em sembla genial per ells, però no suporto que ho vagin escampant com si tothom estigués igual de feliç, i tot hagi estat meravellós i preciós.

Jo avi m'he aixecat d'hora, com sempre, i he anat a l'escola a treballar. HE estat de 9 a 17'30h treballant, parant mitja horeta per dinar. El dia ha estat estressant. L'organització del certamen literari en streaming per les classes ha estat bé, però ha donat més maldecaps a última hora per tal de quadrar-ho tot. I com sempre, després de la feinada, sempre apareix el comentari de "Ha estat bé, però no se sentia massa." Doncs clar que no! No estàvem tots junts a la sala d'actes, amb micròfons. Estàvem en un espai que ressonava, modulant la veu per tal que se sentís el millor possible i emetent a través d'una càmera. No, és clar que no se sent igual. És que no és igual! 

Després de l'estrès del dia, són les 18h, i cal comprar la rosa. Però clar, degut a la pandèmia, no hi ha parades ambulants, i per tant, cal buscar una floristeria. Com sabeu, no és un tipus de botiga com un forn, que n'hi ha un cada dos metres. Així que un cop trobada, una hora i mitja de cua per aconseguir-la. I quan la pagues a les 19'30h, no és el preu de les roses a les 19h dels altres anys. Segueixen sent amb el preu del matí. Això se'n diu visió de botiguer, eh? Clar, aquest any no quedaven quatre i s'havien de vendre com fos. Amb les cues que hi havia, podies posar-les més cares i tot... Els espavilats del govern i procicat, volent evitar que hi haguessin parades per tot arreu, van provocar immenses cues i aglomeracions a les floristeries. Com sempre, un encert.

Total que després de sortir a les 8 del matí de casa, arribava a les 8 del vespre amb una sensació de Sant Jordi brutal. Llavors poses la tele, i veus milers de persones al carrer, passejant ben tranquil·les i gaudint del dia. Per una banda penses, què he fet malament per no viure un Sant Jordi així. I per l'altra banda, veus la gentada pel carrer i penses, o bé avui la gent ha estat estúpida i imprudent (que sí) o bé la resta de dies, complint les normes i restriccions, estem fent l'imbècil (que també).

Així que arribem a la conclusió habitual d'aquests dies. Si l'any que ve estem igual, més val tancar la paradeta i desaparèixer en una masia allunyada de tot i viure la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada