- Quina ràbia més gran em fa no poder anar al partit de tornada degut a les tracamanyes de la directiva del barça. Ens pensàvem que amb la dimissió s'havien acabat les màfies a la junta, però no. A les 11h del matí es posaven a la venda pels socis 1000 entrades. Al cap de pocs minuts, per errors tècnics es faria la venda al cap de 4 dies. I de cop i volta, es reactiva amb l'etiqueta d'entrades exhaurides. Quina barra que tenen. Reservant-se les entrades pels seus beneficis i col·legues. Després diumenge veurem si hi ha aquestes mil persones i si estan animant l'equip o estan allà per fer bonic.
- També em feia especial gràcia perquè justament un Barça-PSG de la UWCL de l'any 2016 va ser el primer partit que vaig anar a veure. Només coneixia l'Alèxia, i no entenia perquè era un èxit el 0 a 0, amb sols un xut a porteria. Com ha canviat l'equip en cinc anys, mare de déu!
- Però anem pel partit. VERGONYA NÚMERO 1: l'horari. Us imagineu una semifinal de Champions masculina un diumenge a les 15h? No, oi? Doncs, pam, aquí ho teniu. A les tres de la tarda. Ei, i la tornada, a les 12h també d'un diumenge, eh... tot molt normalitzat.
- VERGONYA NÚMERO 2: L'estadi. Però quina mena d'insult és això? De debò el totpoderós PSG, líder de la lliga francesa i un dels equips femenins més potents del món, juga les semifinals de la Champions en un estadi que sembla un camp d'una casa de colònies? Sense gairebé grades, obert totalment, de manera que es veien els arbres de la prada, la carretera... I és clar, provocava que el vent circulés tranquil·lament molestant el joc.
- VERGONYA NÚMERO 3: L'arbitratge. Aquesta temporada hem perdut un títol, la supercopa gràcies a l'arbitratge penós que es va empassar un parell de penals a la semifinal. Avui, gairebé igual. Permetent les entrades de les franceses, no mostrant targetes grogues quan calia, sí mostrant-les a les catalanes, donant córner quan no ho era en la jugada del gol francès, i dos penals a favor del Barça no xiulats, un sobretot claríssim.
- VERGONYA N´MERO 4: el NO-VAR. Semifinals de Champions sense VAR. No comment.
Acabades les vergonyes, els mèrits del nostre equip. Empatar amb el PSG, ostres... Queda un partit de tornada duríssim, però vam sobreviure a París, no ens van guanyar. Fa pocs anys, dos o tres, hauríem perdut. Per físic, per mentalitat... però ara ja no. Som un equipàs! Queda rematar la feina al Johan. Elles podrien haver fet algun gol més, però nosaltres també. Ai... és que estem a 90 minuts d'arribar un altre cop a la final de la Champions!! I per enfrontar-nos a un Bayern o un Chelsea, que com les franceses, també les podem guanyar! Nervis, molts nervis!! Almenys, les vergonyes 1 i 2 no hi seran. La 4 sí. Veurem la 3. I que juguem com els àngels, o més ben dit, com les àngeles!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada