TREVOR

A la llista de favorits des de l'any passat, finalment vaig començar a veure Trevor, un musical gravat en un teatre de Nova York, que no et deixa indiferent. Per sort, en ser poc conegut, no han fet l'horror de traduir-la en castellà, de manera que es veu en versió original subtitulada, i com passa en la gran majoria de casos, sentir-ho amb les seves veus és imprescindible per viure l'emoció.

En Trevor és un noi que va a l'institut (som al segle XX), i la seva especial manera d'expressar-se, les seves aficions, el porten a ser considerat un nen raret. Quan es descobreix que a més, és gai, la situació es complica enormement donat que si ara no es especialment ben vist, llavors encara menys. És impossible no emocionar-se en uns quants passatges de la història, però sobretot al final. Quan vas a començar, ja sobta trobar l'advertència que es veuen imatges que poden ser polèmiques ja que s'hi reflecteixen conductes suïcides. En una gravació de nois i noies, i a Disney+. Després de veure Dear Evan Hansen, és com seguir en aquesta línia.

La història no té molt d'original, d'acord, però hi ha una cosa que no és fàcil d'aconseguir, que és trobar un càsting que estigui a l'alçada, i sobretot, un protagonista tan bo com l'actor que interpreta en Trevor. Realment, sembla viure allò que explica, plora i s'emociona, s'alegra i s'indigna, d'una manera tan realista, a més de cantar molt bé. És un encert, és més del 50% de l'obra.

Total, que tot i anar-la veient a trossets, ha estat un encert, i com ja deia, si aquest any sembla que hi haurà poca quantitat de visionats, més val encertar-la. I per ara, anem bé, molt bé.