Ara, un cop vista, he de dir que sí, però que, bueeeenu... emmmm, potser no... Aix, la veritat és que estic una mica en terreny de ningú. El resum seria que m'ha agradat, sí, però que tinc dubtes que estigui a la llista de les millors quan acabi l'any. Potser entre les deu sí, però no entre les cinc. A no ser, clar, que el que vingui a continuació siguin xurros.
La trama ens presenta en Cassian Andor, un dels protagonistes de Rogue One (abans dels fets de la peli, és clar), i veiem el seu procés de conversió de simple personatge mig lladregot mig oportunista a com de mica en mica va entrant a les xarxes de la rebel·lió. Com a personatges mítics, només apareix la senadora Mon Mothma, fent la seva feina al senat abans que l'emperador l'anul·li. Cal dir que la sèrie podia passar com a independent de qualsevol franquícia. Es tracta d'una trama e què canvies l'imperi per qualsevol altre govern i elimines els uniformes de les tropes d'assalt imperials, i tens una sèrie d'aventures i prou. Ara bé, el context és el que és, i miren d'encaixar-ho tot amb l'univers ja existent.
Al final els queda un experiment entretingut, però poca cosa més. És la sèrie menys Star Wars de totes les que han fet fins ara (Mandalorian i Obi Wan Kenobi), però passa bé. Cal dir però, que de tots els capítols, n'hi ha tres que superen de llarg els altres. Els tres capítols on hi ha una sola trama perquè són moments de situacions importants (l'assalt a Aldhani, la fugida de Narkina-5 i el desenllaç a Ferris) són molt i molt bons. Mantenen l'atenció, l'emoció durant tot el metratge. Aquests sí que són Star Wars de veritat. Els altres, van desenvolupant la trama i poca cosa més, mostrant diferents personatges en diferents situacions. Necessari pel conjunt però poc emocionant. Si no hi haguessin aquells tres capítols, Andor quedaria a la paperera de la història televisiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada