GIFTED

Gifted, que traduït vol dir "Dotada", i que en castellà van traduir en "Un don excepcional" és una pel·lícula d'aquelles per plorar. Res a veure amb la sèrie "The gifted" sobre mutants, res de res. Aquí es tracta de què la "dotada", o més aviat, "Superdotada" és una nena de 6 anys que viu amb el seu tiet perquè la seva mare es va matar quan era molt petita. Les dues tenien el mateix do, són genis de les matemàtiques. Així, la nena llegeix i resol equacions de quart grau amb integrals i derivades en un tres i no res.

Quan arriba el moment d'escolaritzar-la, tenim el xou servit. Com hem vist en altres pelis, la nena resol operacions mentalment davant la mestra que necessita la calculadora. En el moment que li diuen al tiet que hauria d'anar a un col·legi que la pugui atendre millor i ell s'hi nega, es posen en contacte amb l'àvia materna, que no havia volgut saber res de la ena fins que s'assabenta que és un geni com ho va ser la seva filla. La lluita està servida, entren en joc la veïna que els ajuda, l'advocat que els assessora, la mestra que se sent culpable, i un jutge que, encara que veu la realitat, no s'arriscaria a fer invents.

La pel·lícula passa per diferents trams, però tot i les intencions lacrimògenes i de tocar la fibra, ho fa de manera elegant, sense utilitzar el recurs fàcil i sobretot sense recrear-s'hi. Va passant pels diferents estadis, acompanyant als espectadors en la coneixença d'aquesta família singular, i que en el fons, intenta veure les coses bones de les dues postures, quan justament el més fàcil és caure a la part tova i tots contents. 

Ha estat una estona amena, vista d'una tirada i que com a peli d'estiu ha funcionat força bé.